Les últimes perles del 2007

S’està acabant l’any, i no podia pensar en la possibilitat de deixar de parlar-vos d’un parell de discs que enguany m’han sorprès gratament.

El primer és un grup suec anomenat Shout Out Louds, una altra banda indie a tenir en compte al panorama musical. La seva música té un no sé què que atrapa des del començament de l’àlbum, i la veu del cantant Adam Olenius recorda sovint, a la de Robert Smith, líder de The Cure (si el suec anés pintat encara s’hi assemblaria més).

Aquí us deixo el clip d’una de les millors cançons que podreu trobar a Our Ill Wills, una de les que més em recorda als britànics The Cure, Impossible.

L’altre disc, el que escolliria probablement com a millor de tot l’any, és el d’Spoon, uns texans que practiquen una estranya mescla musical que no sabria com definir (potser indie folk?), però que els dota d’un estil molt característic. Personalment els vaig descobrir a l’anunci del FIB d’enguany, al que li van posar música. El tema de l’anunci no és de l’àlbum del que us parlo, Ga Ga Ga Ga Ga, sinó que és de l’anterior.

Ga Ga Ga Ga Ga es fa escoltar una vegada darrera d’una altra, i cada vegada ens ensenya nous matisos, que fa que es vulgui escoltar el disc de nou, i així successivament. És una recursivitat musical. Us deixo amb un vídeo casolà de You Got Yr. Cherry Bomb i The Underdog, un dels temes de l’àlbum del que han fet videoclip.