Què s’hi cou a l’olla!!!!
Aprofitant el meu debut en el bloc aquest any, començaré la secció musical per parlar del que ha estat al meu entendre el millor disc d’àmbit estatal d’aquest darrer 2007. Estem parlant dels “Standstill” amb el seu llarga durada “Viva la guerra”. Aquesta formació que ja porta uns quants anys a les esquenes la podríem classificar a dia d’avui dintre l’etiqueta barcelonina d’indie-pop alternatiu amb d’altres referents com 12twelve, Love of Lesbian, Mishima o Unfinished Shympathy, etiqueta que intenta emular el que va ser en el seu dia el so de Seattle (llegeixi’s grunge).
Passats els preàmbuls Viva la guerra ens oferta sobre un terreny que predica l’absurd d’intentar ser lliure ideal per aquells dies que tens la mirada perduda. Enric Montefusco i companyia continuen la línia de cantar amb la seva llengua vernacle i deixar l’anglès i el hard-core de moment en la reserva i centrar-se en aquest post-rock barrejat les melodies i lleugeres pinzellades de cantautor que ens ofereixen temes de gran tonatge com “¿Por qué me llamas a estas horas?” o “La mirada de los 1000 metros”.
Admetem-ho, no és un disc fàcil, i menys pels incondicionals, per això millor un flash-back per aclarir les coses. L’aventura va començar al 1995, amb la demo “Progress self-destruction”. La discogràfica Heart in hand, de Madrid, ben aviat, es van fixar amb ells, i els van editar un mini-LP de debut, “The Tide” (1997), un compendi de les diferents formes d’expressar la ràbia més desoladora a través de la música. Hard-core amb tints metàl·lics, sempre profunds, de fet ells mateixos ho autoanomenaven “Emocore”, tot i que ben aviat aquesta etiqueta se’ls hi va fer petita amb la culminació a “The Ionic Spell” (2001), que es va convertir en el seu verdader debut, a mans de BCore. Un disc impressionant, que va començar a fer-se ressò en revistes del sector com Mondo Sonoro i Rock Sound. Aquí va començar un llarg viatge ple de gires llarguíssimes i exitoses que els va portar a ampliar la seva sensibilitat i sobretot a consolidar-se com a musics amb un discurs absolutament propi i ben definit, que obrí les portes de “Memories collector” en 2002. Un disc, també escollit disc de l’any.
Arran d’aquí se’n poden extreure les conclusions, no es pot viure del passat i per altre banda no està a l’abast de tothom saber evolucionar a si mateix, alguns ho fan per convicció (Beck, Moby, U2) i d’altres per subsistència (Lenny Kravitz, Dover) i Standstill saben definir a la perfecció el seu camí musical i Viva la Guerra ara com ara és el seu màxim exponent.
Kate Nash - Made of bricks
Torna a tocar parlar d’artistes revelació, aquesta vegada d’una irlandesa de només vint anys que m’ha captivat a la primera escoltada. Kate Nash forma part del col·lectiu d’artistes que han triomfat gràcies a les noves tecnologies i MySpace (com els Arctic Monkeys), saltant a la popularitat a partir de clics de ratolí i del boca […]
Mishima - Set tota la vida
Primera recomanació musical de l’any, i ho farem amb un grup del país, els Mishima. Després de dos discs cantats en anglès (Lipstick Traces i Fall Of The Public Man) que ja van cridar l’atenció de la crítica, el 2005 van editar el seu primer disc cantat (no íntegrament) en català, Trucar a casa. Recollir […]
Love Of Lesbian - Cuentos chinos para niños del Japón
Els Love of Lesbian són una banda de Barcelona que fa uns deu anys que van pel món. Aquests deu anys però, es poden separar en dues fases notablement diferents. El LoL van començar a finals dels noranta cantant en anglès, idioma amb el qual van treure tres àlbums d’estudi, que van passar sense ni […]
Los Planetas, l’odi i els desamors
Los Planetas és un grup granadí de música indie i pop que ja fa més de deu anys que edita àlbums que contenen un ampli ventall de grans temes. La procedència andalusa sempre ha influenciat la seva música, i recentment han tret un àlbum al mercat on encara plasmen més els seus orígens. La leyenda […]
Dept. - Equilibri
Hola terrícoles,
avui toca parlar d’un grup de casa vostra: els Dept. Recentment han publicat el seu últim treball Equilibri (2007). La seva joventut no els priva de tenir bastant experiència, que han adquirit editant quatre àlbums en sis anys (tot i fer vuit anys que existeixen com a banda). Aquests nois de Manresa no estan […]
The Sounds - Dying to say this to you
Salutacions terrícoles,
estrenaré la categoria musical del blog amb una perla musical que m’ha encandilat últimament. Curiosament, aquest àlbum l’he hagut de comprar dues vegades, perquè la primera còpia que vaig comprar la tinc a la nau espacial (que per cert ja he tret del dipòsit previ abonament de la multa), i la nau la tinc […]