Què s’hi cou a l’olla!!!!
Aprofitant el meu debut en el bloc aquest any, començaré la secció musical per parlar del que ha estat al meu entendre el millor disc d’àmbit estatal d’aquest darrer 2007. Estem parlant dels “Standstill” amb el seu llarga durada “Viva la guerra”. Aquesta formació que ja porta uns quants anys a les esquenes la podríem classificar a dia d’avui dintre l’etiqueta barcelonina d’indie-pop alternatiu amb d’altres referents com 12twelve, Love of Lesbian, Mishima o Unfinished Shympathy, etiqueta que intenta emular el que va ser en el seu dia el so de Seattle (llegeixi’s grunge).
Passats els preàmbuls Viva la guerra ens oferta sobre un terreny que predica l’absurd d’intentar ser lliure ideal per aquells dies que tens la mirada perduda. Enric Montefusco i companyia continuen la línia de cantar amb la seva llengua vernacle i deixar l’anglès i el hard-core de moment en la reserva i centrar-se en aquest post-rock barrejat les melodies i lleugeres pinzellades de cantautor que ens ofereixen temes de gran tonatge com “¿Por qué me llamas a estas horas?” o “La mirada de los 1000 metros”.
Admetem-ho, no és un disc fàcil, i menys pels incondicionals, per això millor un flash-back per aclarir les coses. L’aventura va començar al 1995, amb la demo “Progress self-destruction”. La discogràfica Heart in hand, de Madrid, ben aviat, es van fixar amb ells, i els van editar un mini-LP de debut, “The Tide” (1997), un compendi de les diferents formes d’expressar la ràbia més desoladora a través de la música. Hard-core amb tints metàl·lics, sempre profunds, de fet ells mateixos ho autoanomenaven “Emocore”, tot i que ben aviat aquesta etiqueta se’ls hi va fer petita amb la culminació a “The Ionic Spell” (2001), que es va convertir en el seu verdader debut, a mans de BCore. Un disc impressionant, que va començar a fer-se ressò en revistes del sector com Mondo Sonoro i Rock Sound. Aquí va començar un llarg viatge ple de gires llarguíssimes i exitoses que els va portar a ampliar la seva sensibilitat i sobretot a consolidar-se com a musics amb un discurs absolutament propi i ben definit, que obrí les portes de “Memories collector” en 2002. Un disc, també escollit disc de l’any.
Arran d’aquí se’n poden extreure les conclusions, no es pot viure del passat i per altre banda no està a l’abast de tothom saber evolucionar a si mateix, alguns ho fan per convicció (Beck, Moby, U2) i d’altres per subsistència (Lenny Kravitz, Dover) i Standstill saben definir a la perfecció el seu camí musical i Viva la Guerra ara com ara és el seu màxim exponent.
Mishima - Set tota la vida
Primera recomanació musical de l’any, i ho farem amb un grup del país, els Mishima. Després de dos discs cantats en anglès (Lipstick Traces i Fall Of The Public Man) que ja van cridar l’atenció de la crítica, el 2005 van editar el seu primer disc cantat (no íntegrament) en català, Trucar a casa. Recollir […]
Les últimes perles del 2007
S’està acabant l’any, i no podia pensar en la possibilitat de deixar de parlar-vos d’un parell de discs que enguany m’han sorprès gratament.
El primer és un grup suec anomenat Shout Out Louds, una altra banda indie a tenir en compte al panorama musical. La seva música té un no sé què que atrapa des del […]
Love Of Lesbian - Cuentos chinos para niños del Japón
Els Love of Lesbian són una banda de Barcelona que fa uns deu anys que van pel món. Aquests deu anys però, es poden separar en dues fases notablement diferents. El LoL van començar a finals dels noranta cantant en anglès, idioma amb el qual van treure tres àlbums d’estudi, que van passar sense ni […]
Editors - And End Has A Start
Després d’uns dies (teòricament) desconnectat del món cibernètic i gaudint de les vacances corresponents, el Rei Nicotxan torna a ser amb vosaltres. Ha retornat renovat, amb algunes idees per a escriure i amb ganes, moltes ganes.
Després d’algun temps sense posts musicals, avui tornarem a recomanar música. Es tracta dels Editors, uns anglesos que es van […]
Los Planetas, l’odi i els desamors
Los Planetas és un grup granadí de música indie i pop que ja fa més de deu anys que edita àlbums que contenen un ampli ventall de grans temes. La procedència andalusa sempre ha influenciat la seva música, i recentment han tret un àlbum al mercat on encara plasmen més els seus orígens. La leyenda […]
Maxïmo Park - Our earthly pleasures
Terrícoles tots,
Avui us parlaré d’un grup britànic d’indie rock, els Maxïmo Park. Recentment han tret el seu segon àlbum, sense tenir en compte el recopilatori de cares-B i demos que van editar l’any passat. El seu nou treball, Our earthly pleasures, té algunes cançons per omplir el disc, tot i això […]