Benvolguts terrícoles,
Sóc el sobirà del Planeta Nicotxan, un planeta bastant llunyà al Sistema Solar. Les meves intencions a l’arribar al Planeta Terra eren conquerir-lo; però les circumstàncies de la vida em van portar a perdre la nau espacial en extranyes circumstàncies (alguna cosa anomenada càrrega i descàrrega a les vostres ciutats terrícoles). Per culpa d’això ara mateix estic penjat entre éssers que tenen el cul tapat i ben lluny del nas, i l’estupidesa de tots els meus súbdits no em permet ser rescatat.
Us podeu mofar de la meva situació tant com vulgueu, però ja sabeu que qui riu l’últim riu millor. El dia que domini el Planeta Terra vessareu tantes llàgrimes com em vingui de gust, i us sotmetré a tot tipus de vexacions.
Tard o d’hora el Planeta Terra serà meu, i mentre aquest moment no arriba, vaig persuadint súbdits com en Vangu, el Ciutadà Geilets i el Hamid El Kasri.