Problemes (i solucions) amb el WordPress

Des de la última actualització del gestor de continguts del bloc venia arrossegant alguns problemes amb el seu comportament. Afortunadament vaig aconseguir solucionar els problemes més importants, però encara quedaven coses. Com que aquests dies havia estat bastant centrat en fer-li canvis, vaig decidir també solucionar els problemes dels que us parlo, que en concret eren: la no notificació dels comentaris del bloc al meu correu-e i el mal funcionament del paquet de traducció al català per al WordPress.

Com sempre que m’he trobat amb algun tipus de problema amb la gestió del bloc i he aconseguit solucionar-lo, a continuació entraré una mica més en detall i us diré com ho vaig solucionar.

1.El WordPress no efectuava la notificació de comentaris al correu electrònic
Aquest problema es va donar en l’actualització a la versió 2.3.1 del WordPress. No li vaig donar gaire importància a aquest bug perquè podia veure els comentaris al bloc mateix, però la veritat és que era molt còmode rebre les notificacions via correu-e.

La recerca de l’origen de l’error va finalitzar amb èxit: en el nou codi de WordPress hi havia una línia de codi que evitava que les notificacions es rebessin si l’adreça a la que s’enviaven no tenia un format concret. A la pàgina de desenvolupament del WordPress vaig trobar una explicació de l’error de programari i la seva solució. Seguint les instruccions, vaig eliminar la línia en qüestió i tot va tornar a rutllar amb normalitat.

2. El Wordpress no efectuava la traducció al català correctament
Aquest problema no sabia com es va generar, de fet m’atreviria a dir allò de “jo no he tocat res”. D’un dia per l’altre la traducció al català del WordPress va deixar de funcionar. Una vegada més vaig buscar-ne els orígens a la xarxa, i una vegada més vaig trobar la solució. El problema radicava (em sembla) en què el servidor on s’allotja el Planeta Nicotxan treballa amb 64 bits, qui sap si van ser ells els que “van tocar alguna cosa”. Com en el cas anterior, podeu trobar la solució a WordPress Trac, concretament en aquesta plana.

Després d’aquests canvis ja sembla que tot va sobre rodes.

Quan em vaig decidir a escriure el bloc la part en què em va costar més decidir-me va ser l’aparença del lloc. Després de cerques exhaustives vaig decidir fer servir el TypoXP de Sunaryo Hardi, un dissenyador web indonesi. A mesura que ha anat passant el temps, però, trobava que alguns aspectes no m’acabaven de convèncer: trobava la lletra massa petita, i es feia bastant complicat fer modificacions a l’aparença del tema.

Ja feia uns mesos que buscava algun tema amb algun tipus de llicència Creative Commons (com a la que està subjecte el Planeta Nicotxan) o GPL, per a poder modificar-ne el codi font a mida de les meves necessitats. Com que el bloc ja estava tirat endavant, la cerca d’un nou tema de Wordpress tenia una prioritat secundària. Aquesta setmana vaig intensificar la cerca, i per fi vaig trobar el que buscava.

Navegant navegant vaig fer cap al bloc de Vladimir Prelovac, un enginyer de programari serbi aficionat als blocs. Per a la meva sorpresa, el genial tema que Prelovac fa servir al bloc estava disponible per a descarregar sota una llicència GPL. Cal destacar que el bloc suporta els tests de validesa d’XHTML i CSS, fet pel que estic molt sensibilitzat per a satisfer l’oració del PageRank de Nostre Senyor. Així doncs, sense pensar-m’ho dues vegades vaig descarregar el tema Amazing Grace i em vaig posar a la feina. Després d’algunes modificacions, he decidit publicar el nou tema i retocar els últims detalls amb el tema ja publicat (de fet necessitava tenir-lo publicat per rematar la feina).

Possiblement noteu algun comportament anòmal els primers dies, en tal cas us agrairia que m’ho comentéssiu per a poder solucionar-ho. Sense més dilació, queda estrenada la nova aparença del Planeta Nicotxan. Espero feedback de les vostres impressions!

La vida quotidiana de molts de nosaltres està relacionada -en menor o major mesura- amb l’ús de les noves tecnologies: Internet, correu-e, telefonia mòbil, GPS, etcètera, etcètera. Internet és, segurament, la que més ha evolucionat des que va sorgir, i la que més ha relativitzat les distàncies entre punts del planeta Terra.

La xarxa de xarxes ha facilitat les comunicacions entre les persones, i bona prova d’això en són les xarxes socials i els blocs. Cada vegada són més els blocaires a la xarxa, i d’això se n’ha fet ressò, a nivell provincial, el periodista Marc Prats al Diari de Tarragona. D’alguna manera o altra, el Marc va conèixer aquest bloc, es va posar en contacte amb Sa Majestat i va citar el Planeta Nicotxan al seu article. Donada la immensa alegria que això m’ha provocat, he decidit postejar sobre la notícia i compartir aquesta alegria amb tots els que fan possible que tot això tiri endavant, és a dir, vosaltres els lectors! També aprofito per fer públic que per agrair-li al Marc Prats la menció del bloc a l’article, he decidit atorgar-li la insígnia honorífica més important del Planeta Nicotxan, la Condecoració de l’Ordre Nicotxanícola.

En un article especial del Diari de Tarragona es comenta la moda dels blocs, s’explica què són, com es fan i els motius del seu triomf. Tot això de forma molt completa i força entenedor per a profans de la informàtica i la xarxa. També hi ha alguns enllaços a blocs de la província de Tarragona, aquí teniu un escaneig de la plana en qüestió, que m’han facilitat el Siknus i l’Utòpiq.

L’article en qüestió ha servit (a nivell personal) per a conèixer blocs nous, que penso seguir amb atenció, com per exemple: bloc de notas i El capità Tarragona. Siknus, Catalunya Fast Forward i Puig d’en Cama són blocs que coneixia i que també han aparegut a l’article. El que no s’ha notat al Planeta Nicotxan és l’hipotètic efecte Diari, o petit augment en les visites al bloc. De totes formes, aquí es seguirà opinant i esperant les impressions dels lectors!

Una vegada més, gràcies a tots!

Primera recomanació musical de l’any, i ho farem amb un grup del país, els Mishima. Després de dos discs cantats en anglès (Lipstick Traces i Fall Of The Public Man) que ja van cridar l’atenció de la crítica, el 2005 van editar el seu primer disc cantat (no íntegrament) en català, Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa, i l’any passat van publicar el primer elapé cantat íntegrament en català i que avui us presento, Set tota la vida.

Els barcelonins Mishima deuen el seu nom a Yukio Mishima, un escriptor de la postguerra japonesa del segle passat, un personatge a cavall entre dues èpoques, la conservadora i clàssica dels emperadors japonesos i la “moderna” monarquia constitucional. Segurament per això Mishima va ser un personatge bastant contradictori, molt conservador en alguns aspectes i en canvi, molt transgressor en altres. Després de fracassar intentant induir l’exèrcit japonès a un cop d’estat per recuperar l’honor que es mereixia l’emperador i fracassar, Mishima i els seus acompanyants es van practicar el seppuku per treure’s la vida, una mort poètica per a un dels escriptors més transcendents del Japó del segle XX.

Set tota la vida és un conjunt de cançons de pop lleuger amb poc més de mitja hora està escoltat, i que enganxa i molt. La justa durada de les cançons fa que el disc passi volant, i potser per això necessites tornar-lo a posar.

Mishima són un grup pertany a la nova fornada de música en català, fent oblidar l’estereotip de grup que canta “rock en català” amb fórmules musicals alternatives que ofereixen música més “madura” que la d’Els Pets, Gossos, etc. Si us agradaven els mallorquins Sexy Sadie, proveu els Mishima.

Llegeixo al MySpace del grup que el proper 7 de març faran una sobretaula amb Guillamino a la Sala Groove de Tarragona, una cita imprescindible si sou del camp i us agraden els barcelonins Mishima.

A continuació, el videoclip de Tros de fang:

Actualitzat: comenta el Marc que la sobretaula no és amb la banda Mishima, i te raó. Llegeixo el següent a la descripció de l’acte: “David Carabén de Mishima i Guillamino al voltant d’una taula. La repera!”. Els que vivim a Tarragona haurem d’esperar o bé anar-los a veure a algun altre lloc

Ja feia un temps que es sabia que es posaria lletra a l’himne de l’estat espanyol, potser alguns grans patriotes no volien veure els esportistes muts quan sonava l’himne. Per no generar dubtes, cal aclarir que l’himne del que us parlo no és aquell himne de Riego que va sonar a un partit de tenis una vegada, sinó el de la melodia de “Franco, Franco que tiene el culo blanco”.

Què passarà ara amb els esportistes que no cantin l’himne quan els passi la càmera per davant? Seran desterrats? Quines ganes que arribin l’Eurocopa i els Jocs Olímpics! Concretament, la lletra que s’ha escollit per a l’himne d’Espanya és la següent:

Gora Espainia! Denok batera abes dezagun ahots ezberdinez bihotz bakarrez

Gora Espainia! Haran berdeetatik itsaso zabaleraino anaitasun ereserkia

Maita ezazu aberria besarkada ematen dielako zeru urdinaren pean herri askeei

Justizia eta handitasuna demokrazia eta bakea. Historiari ekartzen dioten seme-alabei loria

Per a versions de l’himne en altres llengües oficials de l’estat espanyol podeu visitar la plana web del diari ADN aquí, i de pas participar en l’enquesta sobre la popularitat de la lletra de l’himne, que de moment té uns resultats desastrosos per als autors de la lletra. La lletra de l’himne repassa -entre altres temes- la germanor i la llibertat dels pobles (germanor? llibertat? WTF?) i el bon servei dels guàrdies civils donant justícia, grandesa, democràcia i pau. Qui sap si el següent pas serà passar de l’àguila preconstitucional al toro postconstitucional…

El que no sé és com es sentiran aquells que van promoure la iniciativa de tenir un himne que es pogués cantar, després de la patètica lletra que se li ha conferit. Pel que veig a la blocosfera, no sóc l’únic que es fa ressò de la notícia, i fins i tot alguns s’han atrevit a escriure algunes lletres alternatives en català, i altres han fet petites modificacions a l’himne en castellà.

Com a bonus track, us deixo algunes lletres alternatives a l’himne de Riego extretes de la Viquipèdia que no tenen pèrdua (algunes conegudes a nivell personal gràcies a les àvies!). Com no, no poden faltar lletres amb crítiques a les sangoneres vividores dels Borbons, sembla que l’antiborbonisme no coneix d’èpoques!

Si los curas y frailes supieran
la paliza que les vamos a dar,
subirían al coro cantando:
“Libertad, libertad, libertad!”

Si los Reyes de España supieran
lo poco que van a durar,
a la calle saldrían gritando:
“¡Libertad, libertad, libertad!”

Un hombre estaba cagando
y no tenía papel
pasó el Rey Alfonso XIII
y se limpió el culo con él.

Editat: i si Espanya tingués un himne pop? Jo recomano la cançó Espanha a las 8, de Elodio y los seres queridos. Fins i tot es podria fer una coreografia per a que els atletes calentessin abans de practicar l’esport corresponent!

No corren bons temps per a la religió en el món occidental, si més no per a la fe cristiana; aquesta és una dada que no se li escapa a ningú. A més a més, per acabar-ho d’adobar, els tenebrosos escàndols de pedofília planen sobre l’Església en països tant suposadament avançats com els EUA o Espanya, amb milers de casos de suposats abusos sexuals a infants perpetrats per capellans. Aquest és un tema que m’indigna, sobre el qual us recomano un relat escrit per Josep Bonnín Segura, Perversió a l’Església Catòlica.

Per aquells que estigueu perdent la fe religiosa, avui tinc la solució perfecta als vostres maldecaps espirituals, he trobat deu substituts a la religió, ja veureu com en trobeu algun que us ajudi a encarrilar de nou les vostres vides cap a la “llum”. Els succedanis són els següents:

1. La tecnologia: el sistema operatiu que féu servir suposadament ho diu tot sobre vosaltres i la vostra voluntat de conformitat. La cerca de tecnologies més ràpides, petites i potents omplirà els buits de la vostra vida, i us pot donar la capacitat de deliberació i desig.
2. L’art: l’habilitat per veure algun tipus de bellesa mística en un gargot no difereix gaire d’endevinar el futur a partir de les entranyes d’un pollastre, o de buscar una llum divina a partir de pregàries.
3. La riquesa (econòmica, quina sinó?): per la majoria de gent pobra la cerca de la riquesa és el mateix que la recerca de la felicitat, que és del que es tracten quasi totes les religions. Obtens 72 verges per atemptar contra vides humanes, o pots obtenir 72 prostitutes pagant-les amb la teva targeta de crèdit.
4. La salut: estar massa preocupat amb la teva salut és el mateix que la recerca de la vida eterna, l’acció més propera a la felicitat eterna que tindreu a la Terra. No viureu mai eternament, us fareu vells i en aquesta desesperació intentareu fer les coses bé de totes maneres.
5. La feina: la feina dóna sentit d’ordre a la vostra vida, classifica les persones, i dóna motius per tenir aspiracions. La vida per vosaltres en realitat potser no és la recerca de la riquesa, sinó treballar pels altres, tenint els vostres dies definits de cap a peus per a que no hageu de pensar. A més a més, diuen que la feina realitza i dignifica.
6. El sexe: no importa quantes vegades l’hageu practicat anteriorment, continueu pensant que arribarà a ser bo en algun moment. Sempre penseu en el següent trobament, el següent orgasme. Reflexioneu i mediteu sobre el sexe, això és el que fa de la vostra vida un bona vida, precisament el que estàs buscant.
7. L’amor i les relacions romàntiques: la idea de la vida perfecta, per a molta gent, involucra tenir algú altre en qui pensar, desitjar amb ànsia la felicitat i estar-hi. Hi ha l’esperança que aquesta persona et portarà algun dia a fer-ho to bé. Això mai passa i tothom s’assenta en la següent gran fita però mai perden l’esperança d’una millor vida ni que mai arribi.
8. La família: està tant sentimentalitzada que tothom pensa automàticament que és una cosa bona. No importa que mai hi hagi hagut una família feliç en la història de les famílies, ni tampoc que els vostres amics estiguin més propers a vosaltres que la pròpia família, la gent continua pensant que la família és el nucli d’una vida feliç.
9. L’educació: si sou educats només lo just la vostra vida es posarà en ordre sola, sereu feliços, tindreu diners i amics, i pau. No importarà quants cursos hageu estudiat, ni les notes que hageu tret a les assignatures, seguireu pensant que si teniu alguna cosa més a afegir al vostre currículum, tot serà molt millor. Aquest és un altre pedestal des del qual podreu mirar-ho tot amb molta més humanitat.
10. El racisme: que no és res més que la fe que un cert tipus de persona és moralment o intel·lectualment inferior a la gent com tu. T’indueix a comparar-te i ajuntar-te a conjunts de desconeguts, i distanciar-te d’un altre conjunt per la seva aparença. És multitudinari en la seva forma més primitiva i infantil. Per adherir-te a aquesta doctrina però, hauràs de ser capaç d’ignorar la veritat, i els teus defectes personals. Una doctrina per a ignorants, vaja.

I doncs, amb quina us quedeu?
Via: ALT1040
Text traduït de: Dirty Writer

Comença un nou cicle orbital al vostre calendari gregorià, i la Terra començarà una nova revolució al voltant del sol. Per algun motiu, els humans ho celebreu amb molt èmfasi, i com que em vull integrar entre vosaltres, enguany faré el mateix.

El meu propòsit principal per aquest nou any serà el d’intentar ampliar els horitzons del meu despotisme il·lustrat al planeta Terra. Sense entretenir-me més, us desitjo un feliç 2008 i animo els que hàgiu pensat algun bon propòsit a portar-lo a terme!

“¿Cómo iba yo a saber que tenía ocho años? Me dijo que tenía veinte… ¡La culpa es de los padres, que las visten como putas!”. Potser us sonarà aquesta frase, la pronunciava Santiago Segura a la pel·lícula Airbag, excusant-se després d’haver estat arrestat per pederasta. Doncs bé, aquesta setmana un bisbe s’ha pronunciat sobre el greu problema que hi ha dins de l’Església relacionat amb la pederàstia, i les seves declaracions no disten gaire de les de Segura.

Fins i tot sembla justificar els casos de pederàstia quan diu: “hi ha adolescents de 13 anys que són menors i hi estan perfectament d’acord i, a més, ho desitgen. Fins i tot, si no vigiles, et provoquen“. Bernardo Álvarez Alfonso fins i tot ha dit que hi ha nens que desitgen ser víctimes d’assetjaments sexuals, amb aquesta seguretat sembla haver-ho viscut en primera persona…

Aquestes declaracions i algunes més parlant de l’homosexualitat a la societat actual les ha fet al diari La Opinión de Tenerife, i podeu llegir-la aquí.

Com a ésser viu racional, i com a Rei del Planeta Nicotxan, demano a la diòcesi de Tenerife, o a l’òrgan que li toqui, que li retiri el càrrec al senyor Álvarez i el sodomitzi infinitament.

Llàstima que a la web de la diòcesi no hi hagi llibre de visites…

Via: 3cat24

S’està acabant l’any, i no podia pensar en la possibilitat de deixar de parlar-vos d’un parell de discs que enguany m’han sorprès gratament.

El primer és un grup suec anomenat Shout Out Louds, una altra banda indie a tenir en compte al panorama musical. La seva música té un no sé què que atrapa des del començament de l’àlbum, i la veu del cantant Adam Olenius recorda sovint, a la de Robert Smith, líder de The Cure (si el suec anés pintat encara s’hi assemblaria més).

Aquí us deixo el clip d’una de les millors cançons que podreu trobar a Our Ill Wills, una de les que més em recorda als britànics The Cure, Impossible.

L’altre disc, el que escolliria probablement com a millor de tot l’any, és el d’Spoon, uns texans que practiquen una estranya mescla musical que no sabria com definir (potser indie folk?), però que els dota d’un estil molt característic. Personalment els vaig descobrir a l’anunci del FIB d’enguany, al que li van posar música. El tema de l’anunci no és de l’àlbum del que us parlo, Ga Ga Ga Ga Ga, sinó que és de l’anterior.

Ga Ga Ga Ga Ga es fa escoltar una vegada darrera d’una altra, i cada vegada ens ensenya nous matisos, que fa que es vulgui escoltar el disc de nou, i així successivament. És una recursivitat musical. Us deixo amb un vídeo casolà de You Got Yr. Cherry Bomb i The Underdog, un dels temes de l’àlbum del que han fet videoclip.

En una temporada com la passada, ara seriem a la pausa nadalenca de Lost, una de les millors sèries de tots els temps (amb el permís del noble Edmond Escurçónegre, l’ase de tots els cops Baldrick i el Dr. House Tony Robinson), que ja havia sigut comentada previously on Planeta Nicotxan. Les estratègies televisives han portat a la cadena ABC a posposar l’estrena de la quarta temporada de la sèrie fins el Gener, i el Gener ja s’acosta! Però la mala notícia és la vaga en la que es troben alguns guionistes dels EUA, que també afecta els de Lost (i jo que em pensava que els guions ja estaven fets). El que havia de ser una temporada sencera d’una tirada, de moment va pel camí de convertir-se en una altra temporada amb una llarga parada enmig.

Per si aquesta notícia no és prou decepcionant, al damunt s’ha filtrat que l’últim capítol que s’ha rodat conté un cliffhanger al més pur estil Lost. Ja estic veient la meva ànima amb pena vagant pel planeta Terra esperant per la seva dosi de vida com una víctima més de la vaga de guionistes.

Avui, mentre rebia la meva dosi diària d’informació, he llegit a la blocosfera que el trailer de la quarta temporada dels del vol Oceanic 815 ja s’havia publicat… I no he tardat gens en mirar-lo. Error o encert? Encara no sé si he fet bé mirant-lo… De totes formes us l’adjunto per a que li doneu un cop d’ull (si voleu, és clar!) no sense abans avisar-vos de que el trailer conté spoilers que us poden desvetllar informacions reveladores que no voleu saber!

I per passar una bona estona, i per a que prengueu consciència que Lost no és real, adjunto també una recopilació de preses falses del Jack i companyia. També us podeu entretenir esbrinant quin és el vostre perfil d’espectador de Lost, o a quin us assembleu més com a mínim.

Us heu mirat el trailer? Què us ha semblat? Em sembla que ens espera una bona temporada!

Cliffhanger: Moment d’alt contingut dramàtic, freqüentment fet servir als finals de sèries. S’anomena així per la pràctica de deixar un heroi o heroïna penjant al caient d’un precipici (hanging onto the edge of a cliff).