El bloc no està mort

Hola terrícoles,

no us penseu que m’he oblidat del bloc. Com molts habitants del vostre planeta, tot i ser monarca vaig haver d’acabar buscant-me una feina per a poder subsistir. Aquests dies la feina em té molt ocupat, i no trobo el moment per a escriure posts en condicions.

Per això avui escric aquestes quatre línies, per mantenir viu l’esperit del Planeta Nicotxan. En unes setmanes tornaré a l’activitat blocosferil, i en cosa d’un mes espero que la regularitat d’escriptura sigui l’habitual.

No us oblidéssiu del Planeta Nicotxan!

Cànon: Pagament periòdic en metàl·lic o en espècie com a retribució de la fruïció d’un bé llogat o arrendat.

L’estat considera pirates informàtics en potència a tots els compradors de CDs i DVDs verges, impressores multifunció, targetes de memòria, etc. Prova d’això n’és el cànon que s’aplica sobre molts articles de consum i de suport digitals. Fent una repassada ràpida, us puc dir que ara mateix es paguen, de cànon, 0,60€ als DVDs, 10€ a les càmeres de fotos digitals i 30€ als portàtils. Són moltíssimes les persones que hi estan en contra, i de moment dos milions d’internautes ja han fet oficial la seva postura a Todos contra el canon.

Fa uns mesos el marit de la cantant i ex-model Carla Bruni (que resulta ser el president de la República Francesa) va ser notícia pels seus plans per acabar amb la pirateria al seu país. Sarkozy ha decidit que per lluitar contra les descàrregues massives via P2P, advertirà als usuaris i tallarà la connexió dels que no escoltin les seves paraules. La llei francesa fins i tot ha previst la creació d’una llista negra amb els més reincidents, a la que accediran les operadores d’Internet abans de donar d’alta nous clients. Potser els interessos professionals de la Bruni i les seves cuixes hauran tingut alguna cosa a veure amb la mesura presa per Sarkozy…

Recentment el Regne Unit s’ha sumat a aquesta paranoia (el que no sabem és si la Bruni s’ha vist amb Gordon Brown), i ha decidit aplicar el mateix model three-strikes: advertir a l’usuari, suspendre-li la connexió temporalment si continua descarregant material il·legal, i finalment, retirar-li la connexió si reincideix.

En el marc espanyol, el passat desembre els partits van votar al Congrés sobre la supressió del cànon. El PP, ICV i Ciutadans van votar-hi a favor, mentre que PSOE, CiU, CHA i IU van votar-hi en contra, ja que estan a favor del pagament de la tarifa. Per la seva part, BNG, PNB i ERC es van abstenir en la votació.

En el seu dia jo també em vaig sumar a Todos contra el canon, però ara ja no tinc clara la meva postura. Veient els panorames de França i el Regne Unit, potser prefereixo pagar un cànon a quedar-me sense connexió a la xarxa. Trobo sospitós que els partits que estan en contra del canon no proposin una alternativa. El PP, per exemple, sembla que fins i tot inclourà el tema a la campanya electoral, sota el lema Con Rajoy es posible, recolzant l’eliminació del cànon digital.

En el cas hipotètic que el Partit Popular governés després del 9M i fes servir els vots de Todos contra el canon per retirar el cànon i instaurés mesures com les del model francès, els usuaris de les xarxes P2P que ens haguéssim adherit a la campanya d’alguna manera hauríem estat recolzant aquesta alternativa, practicant una poètica auto flagel·lació i induint-nos a la desconnexió de la xarxa.

Queda lluny la primera i única entrada a la categoria de cuina del bloc. Aquella vegada us explicava com fer guacamole, un entrant deliciós. Avui també us explicaré com fer un aperitiu, ideal per quan tingueu convidats i vulgueu quedar bé. L’aperitiu en sí són olives arrebossades amb galeta, una combinació molt original de sabors que de ben segur que us agradarà. No us penseu que tinc una creativitat culinària fora del comú, aquesta recepta està treta d’un aperitiu menjat a un restaurant! Aquí la teniu:

Ingredients

• un parell d’ous (en sentit literal),
• farina,
• olives farcides d’anxova cantàbrica,
• i galeta!

Preparació

1. En un plat es baten els ous, i en un altre es tritura un grapat de galetes. Si no teniu un triturador de galetes no patiu, us podeu ajudar d’un plat fondo i una cullera sopera.
2. S’obre la llauna d’olives i se’n treu el suquet. En un plat pla hi posem farina. A aquestes alçades de recepta ja hem embrutat tres plats, i segurament haurà caigut una mica de farina pel marbre i potser també per terra. Ja ho netejarem després…
3. A continuació passem les olives per la farina, després per l’ou batut i finalment les arrebossem amb galeta triturada.
4. Quan totes les olives estan llestes només queda fregir-les com si fossin croquetes congelades, és a dir, amb oli abundant i molt calent, uns segons per cada banda i les posem en damunt d’un plat amb paper de cuina per a que absorbeixi l’oli.
5. Podeu esperar a que es refredin o devorar-les calentes, a mi m’agraden una mica més quan estan fredes.

Bon profit terrícoles!

Torna a tocar parlar d’artistes revelació, aquesta vegada d’una irlandesa de només vint anys que m’ha captivat a la primera escoltada. Kate Nash forma part del col·lectiu d’artistes que han triomfat gràcies a les noves tecnologies i MySpace (com els Arctic Monkeys), saltant a la popularitat a partir de clics de ratolí i del boca - orella entre internautes, enlloc de fer servir la publicitat o campanyes de màrqueting (com a mínim als inicis).

El seu disc de debut Made of bricks és una recopilació d’històries fresques que podrien passar a qualsevol (terrícola) adornades amb una mica d’ironia i sarcasme. Kate Nash va publicar el seu primer treball el passat agost, i en només uns mesos el seu ascens ha sigut tan meteòric que ha obtingut tres nominacions als Brit Awards, que se celebraran el pròxim 20 de febrer. No sé si em sorprèn més aquesta nominació o que les Spice Girls també formin part d’aquestes llistes.

Si amb algú es pot comparar la Kate Nash és amb la Lilly Allen, de fet són moltes les coses que tenen en comú. Les dues són britàniques, joves i han triomfat a través de pàgines web personals d’Internet. Aquí teniu el clip de Foundations -nominada al millor senzill als Brit Awards- i aquí podreu veure Mouthwash:

(Aprofito per comunicar al món la meva profunda consternació pel fet d’haver-me quedat sense entrades pel concert d’Antònia Font amb l’orquestra de Girona que se celebrarà al teatre Bartrina de Reus el proper 16 de febrer. Amb el que m’hauria agradat sentir allò de “i un àngel desplega ses ales, i deixa es cel ple de claror, i un pern de satèl·lit travessa paisatges i capses de retoladors”)

Segurament estareu al corrent que Microsoft va realitzar una oferta de compra sobre Yahoo! per la no gens menyspreable xifra de 30.000 milions d’euros. La borsa se’n va fer ressò i les accions de Yahoo! es van revalorar en més d’un 50% en un sol dia, i Google, per la seva part, començava una guerra contra aquesta compra acusant Microsoft de crear un nou monopoli informàtic.

Resulta que fins i tot per a Microsoft 30.000 milions d’euros són molts diners, i segons declaracions de Chris Liddell -president financer de l’empresa creadora de la pantalla blava de la mort-, és probable que demanin un préstec (el primer de tota la història de la companyia) per a efectuar el pagament. La tafaneria de tot l’assumpte ha sortit a la llum recentment: mentre Microsoft truca a les portes dels bancs, es remoreja que Yahoo! podria estar fent manetes amb Google per a combatre l’opció de compra dels de Bill Gates.

Mentrestant, algun fins i tot es plantegen donar de baixar serveis dependents de Yahoo!, com Flickr, el paquet per a compartir fotos, si finalment la compra es fes efectiva. Em sembla que les mobilitzacions dels detractors de Microsoft es faran notar bastant més que les accions de suport dels seus partidaris. Jo seguiré fidel a Nostre Senyor perquè Google és el meu pastor, i amb ell res em faltarà.

Algú de Microsoft per aquí?

Tal dia com avui, fa 800 anys, naixia el pare del que contemporàniament s’han anomenat Països Catalans. A través de la Xarxa de Blocs Sobiranistes m’arriba un correu-e comentant que aprofitant aquesta data, el periodista i director de VilaWeb Vicent Partal ha pres una iniciativa des del seu bloc mails per a Hipàtia a la que he decidit sumar-me. Partal proposa commemorar l’aniversari del naixement de Jaume El conqueridor fent un post citant El llibre dels fets i mostrant una reproducció del Penó de la Conquesta, símbol de la rendició andalusina a la ciutat de València.

La imatge que veieu aquí al costat és una fotografia del Penó de la Conquesta. Diu la tradició que els andalusins van hissar-lo imitant l’estendard reial com a símbol de rendició. Eren els temps de la Reconquesta, i el regne de València tornava a ser catòlic. A més a més de recuperar el País Valencià, Jaume El Conqueridor va conquerir Mallorca, Menorca, Les Pitiüses i Múrcia. Fins i tot es va atrevir a fer una croada a Terra Santa, però va haver d’acabar reculant.

El Llibre dels fets recull tots aquests en clau heroica i patriòtica, i la vida del Rei des del seu naixement fins la seva mort. A continuació deixo un petit extracte de l’obra de Jaume El Conqueridor per a suportar la iniciativa que va fer Partal.

E quan els hoiren aquesta paraula, noy hac negu en la esglesia que nos prengues a plorar, e nos ab els, e dixem los: Araus conortats que nos nons partrem daqui tro que la ciutat de Ualencia haiam presa. E els partiren sen tots pagats e alegres del bon menjar de les paraules que nos los hauiem dites. E aquestes paraules dites, els partits de nos, enuiam sempre nostres missatges a la Regina que uingues a Tortosa, e a don Ferrando nostre oncle que uingues ab ella: e nos estem en lo Pug depus que aquesta cosa los haguem dita be per XV jorns, e puys anam nosen a les partides de Paniscola, car no uoliem passar Ebre, per les paraules que nos los hauiem dites.

Es diu Duffy, és gal·lesa, escriu i canta soul, i fa pocs dies que sona pels cercles matutins de Radio 3. La britànica de la que avui us parlo encara no ha publicat cap disc, però quan ho faci el proper 8 de març amb l’àlbum Rockferry, segurament serà lider de vendes. El passat desembre va publicar el seu primer senzill homònim, i fa unes setmanes ha començat a sonar Mercy, tema amb la que l’he coneguda. Amb cap àlbum i només dos senzills publicats, m’ha sorprès llegir a Last.fm que alguns fins i tot s’hagin atrevit a comparar-la amb una diva del soul anomenada Dusty Springfield.

Escoltant Mercy de seguida ve al cap el soul i R&B de l’Amy Winehouse. Unes músiques molt similars per a dues persones molt diferents. Sembla que la carrera de la guardonada Winehouse s’estigui apagant poc a poc. Tot i haver dit reiteradament no a la rehabilitació, aquesta setmana passada va ingressar a una clínica degut als problemes amb les drogues que arrossega. Alguns veuen tan negre el futur de la britànica que fins i tot hi ha un iPod en joc per a qui encerti la data de la seva mort… Espero que acabi la rehabilitació a temps per a poder aparèixer a la cerimònia d’entrega dels Grammy i us anuncio que com a mostra de solidaritat amb la seva causa, li he enviat un paquet d’Actimels per activar les seves defenses a base de lactobacils L Casei Imunitass. Però ara que hi penso no li he especificat que se’ls havia de beure!

Tornant al tema que ens ocupa i deixant de banda el morbo, aquí us deixo el videoclip amb la que Duffy s’està donant a conèixer, Mercy. A veure si el disc estarà a l’alçada del senzill…

Des de la última actualització del gestor de continguts del bloc venia arrossegant alguns problemes amb el seu comportament. Afortunadament vaig aconseguir solucionar els problemes més importants, però encara quedaven coses. Com que aquests dies havia estat bastant centrat en fer-li canvis, vaig decidir també solucionar els problemes dels que us parlo, que en concret eren: la no notificació dels comentaris del bloc al meu correu-e i el mal funcionament del paquet de traducció al català per al WordPress.

Com sempre que m’he trobat amb algun tipus de problema amb la gestió del bloc i he aconseguit solucionar-lo, a continuació entraré una mica més en detall i us diré com ho vaig solucionar.

1.El WordPress no efectuava la notificació de comentaris al correu electrònic
Aquest problema es va donar en l’actualització a la versió 2.3.1 del WordPress. No li vaig donar gaire importància a aquest bug perquè podia veure els comentaris al bloc mateix, però la veritat és que era molt còmode rebre les notificacions via correu-e.

La recerca de l’origen de l’error va finalitzar amb èxit: en el nou codi de WordPress hi havia una línia de codi que evitava que les notificacions es rebessin si l’adreça a la que s’enviaven no tenia un format concret. A la pàgina de desenvolupament del WordPress vaig trobar una explicació de l’error de programari i la seva solució. Seguint les instruccions, vaig eliminar la línia en qüestió i tot va tornar a rutllar amb normalitat.

2. El Wordpress no efectuava la traducció al català correctament
Aquest problema no sabia com es va generar, de fet m’atreviria a dir allò de “jo no he tocat res”. D’un dia per l’altre la traducció al català del WordPress va deixar de funcionar. Una vegada més vaig buscar-ne els orígens a la xarxa, i una vegada més vaig trobar la solució. El problema radicava (em sembla) en què el servidor on s’allotja el Planeta Nicotxan treballa amb 64 bits, qui sap si van ser ells els que “van tocar alguna cosa”. Com en el cas anterior, podeu trobar la solució a WordPress Trac, concretament en aquesta plana.

Després d’aquests canvis ja sembla que tot va sobre rodes.

Quan em vaig decidir a escriure el bloc la part en què em va costar més decidir-me va ser l’aparença del lloc. Després de cerques exhaustives vaig decidir fer servir el TypoXP de Sunaryo Hardi, un dissenyador web indonesi. A mesura que ha anat passant el temps, però, trobava que alguns aspectes no m’acabaven de convèncer: trobava la lletra massa petita, i es feia bastant complicat fer modificacions a l’aparença del tema.

Ja feia uns mesos que buscava algun tema amb algun tipus de llicència Creative Commons (com a la que està subjecte el Planeta Nicotxan) o GPL, per a poder modificar-ne el codi font a mida de les meves necessitats. Com que el bloc ja estava tirat endavant, la cerca d’un nou tema de Wordpress tenia una prioritat secundària. Aquesta setmana vaig intensificar la cerca, i per fi vaig trobar el que buscava.

Navegant navegant vaig fer cap al bloc de Vladimir Prelovac, un enginyer de programari serbi aficionat als blocs. Per a la meva sorpresa, el genial tema que Prelovac fa servir al bloc estava disponible per a descarregar sota una llicència GPL. Cal destacar que el bloc suporta els tests de validesa d’XHTML i CSS, fet pel que estic molt sensibilitzat per a satisfer l’oració del PageRank de Nostre Senyor. Així doncs, sense pensar-m’ho dues vegades vaig descarregar el tema Amazing Grace i em vaig posar a la feina. Després d’algunes modificacions, he decidit publicar el nou tema i retocar els últims detalls amb el tema ja publicat (de fet necessitava tenir-lo publicat per rematar la feina).

Possiblement noteu algun comportament anòmal els primers dies, en tal cas us agrairia que m’ho comentéssiu per a poder solucionar-ho. Sense més dilació, queda estrenada la nova aparença del Planeta Nicotxan. Espero feedback de les vostres impressions!

La vida quotidiana de molts de nosaltres està relacionada -en menor o major mesura- amb l’ús de les noves tecnologies: Internet, correu-e, telefonia mòbil, GPS, etcètera, etcètera. Internet és, segurament, la que més ha evolucionat des que va sorgir, i la que més ha relativitzat les distàncies entre punts del planeta Terra.

La xarxa de xarxes ha facilitat les comunicacions entre les persones, i bona prova d’això en són les xarxes socials i els blocs. Cada vegada són més els blocaires a la xarxa, i d’això se n’ha fet ressò, a nivell provincial, el periodista Marc Prats al Diari de Tarragona. D’alguna manera o altra, el Marc va conèixer aquest bloc, es va posar en contacte amb Sa Majestat i va citar el Planeta Nicotxan al seu article. Donada la immensa alegria que això m’ha provocat, he decidit postejar sobre la notícia i compartir aquesta alegria amb tots els que fan possible que tot això tiri endavant, és a dir, vosaltres els lectors! També aprofito per fer públic que per agrair-li al Marc Prats la menció del bloc a l’article, he decidit atorgar-li la insígnia honorífica més important del Planeta Nicotxan, la Condecoració de l’Ordre Nicotxanícola.

En un article especial del Diari de Tarragona es comenta la moda dels blocs, s’explica què són, com es fan i els motius del seu triomf. Tot això de forma molt completa i força entenedor per a profans de la informàtica i la xarxa. També hi ha alguns enllaços a blocs de la província de Tarragona, aquí teniu un escaneig de la plana en qüestió, que m’han facilitat el Siknus i l’Utòpiq.

L’article en qüestió ha servit (a nivell personal) per a conèixer blocs nous, que penso seguir amb atenció, com per exemple: bloc de notas i El capità Tarragona. Siknus, Catalunya Fast Forward i Puig d’en Cama són blocs que coneixia i que també han aparegut a l’article. El que no s’ha notat al Planeta Nicotxan és l’hipotètic efecte Diari, o petit augment en les visites al bloc. De totes formes, aquí es seguirà opinant i esperant les impressions dels lectors!

Una vegada més, gràcies a tots!