Arròs tres delícies
Aquests dies la República Popular Xina està sent notícia. El conegut maltracte a la comunitat tibetana s’ha accentuat en els últims dies i ja s’han donat xifres de víctimes mortals. No deixa de ser curiós que el Comitè Olímpic Internacional designés la Xina com a seu dels pròxims Jocs Olímpics. Els estatuts olímpics, escrits per Pierre de Coubertin, estableixen que la finalitat del moviment olímpic és contribuir a construir un món pacífic i millor, educant la joventut a través de la pràctica de l’esport sense discriminació de cap tipus i posant en pràctica l’Esperit Olímpic, que requereix comprensió mútua en un ambient d’amistat, solidaritat i joc net.
Aquest estiu aquest esperit es trasllada a Pequín, seu de la Ciutat Prohibida, i capital de l’estat on es practiquen més de la meitat d’execucions de penes de mort de tot el món (quasi un 65% segons Amnistia Internacional). Aprofitant l’atenció mediàtica que rebrà el gegant asiàtic, el Dalai Lama està queixant-se per tot el que s’està fent al seu poble. Fins i tot ha amenaçat amb dimitir si la violència al Tibet no s’atura. Per si la repressió que s’està exercint sobre el poble tibetà no és suficient, el govern xinès ha decidit mofar-se encara més del poble tibetà i passejar la flama olímpica pel seu territori.
L’ombra del boicot als Jocs Olímpics ja està planant en els mitjans de comunicació, i probablement en veurem alguna mostra des de la gala d’inauguració fins a la de clausura. De moment alguns famosos i polítics ja s’estan pensant no assistir als Jocs Olímpics com a mostra de rebuig al tracte que està donant la República Popular Xina a la comunitat tibetana. Fins i tot el que va ser falangista i procurador de les Corts del règim franquista, Juan Antonio Samaranch (que molts coneixereu per ser l’expresident del Comitè Olímpic Internacional), va demanar l’amnistia dels presos polítics del règim (WTF? Un franquista demanant amnistia de presos polítics!!).
Per la part nicotxanícola, anuncio que jo també rebutjo la invitació que vaig rebre per assistir a la inauguració dels Jocs, i en mesura del possible també he decidit fer boicot als productes xinesos. Per això he decidit donar-vos la recepta de l’arròs tres delícies, per si voleu deixar d’anar als restaurants xinesos. Us la deixo a continuació:
Ingredients:
- arròs,
- pernil dolç,
- ou,
- pastanaga,
- pesòls,
- oli de girasol,
- sal,
- glutamat monosòdic, o E621 per als erudits de la química dels aliments, o C5H8NO4Na per als més friquis.
Preparació:
- Primer de tot bullirem l’arròs, a poder ser un dia abans de la preparació del plat. Una vegada bullit, el taparem entre dos plats i el deixarem a la nevera. D’aquesta manera aconseguim que l’arròs s’assequi i perdi bona part de l’aigua, i després al fregir-lo ens quedarà força millor.
- Ja a l’hora de preparar el plat, tallarem el pernil dolç i la pastanaga a trossos ben petits (com tot el que es cuina amb wok).
- A continuació posarem el wok al foc (o en el seu defecte, la paella) i esperarem a que sigui ben calent. Sabrem quan ha assolit la temperatura desitjada quan veiem que fumeja. En aquest moment hi tirarem l’oli i quan estigui ben calent hi tirarem l’ou sense batre i l’anirem trossejant amb l’ajuda d’alguna cullera de fusta o plàstic.
- Quan l’ou estigui fet, hi tirarem el pernil dolç, i tirarem un petit pessic de sal i un més gros de glutamat. Com sempre que es cuina en wok, no hem de parar de remoure el menjar i portar-lo d’aquesta manera a les vores del wok.
- Quan l’ou i el pernil estiguin al nostre gust, hi tirarem l’arròs, la pastanaga, els pèsols i una mica més de glutamat. No pararem de remoure-ho tot fins que el plat estigui al nostre gust.
Ja només queda endrapar aquest deliciós plat provinent d’una cultura que desgraciadament s’ha tornat totalitarista.
Els espanyols ja tenen un esbós de lletra del seu himne
Ja feia un temps que es sabia que es posaria lletra a l’himne de l’estat espanyol, potser alguns grans patriotes no volien veure els esportistes muts quan sonava l’himne. Per no generar dubtes, cal aclarir que l’himne del que us parlo no és aquell himne de Riego que va sonar a un partit de tenis […]
Un terrorista de catorze anys
Tot va passar fa uns tres anys. L’Èric Bertran encara era un nen, i tenia catorze anys. A l’Èric se li va ocórrer escriure un correu-e a tres empreses espanyoles reclamant l’etiquetatge en català dels seus productes. Es va identificar com a líder de l’Exèrcit del Fènix, que es descriu a si mateix com un […]
Les infraestructures a Catalunya.
Dir a aquestes alçades que Catalunya té un dèficit espantós d’infraestructures de tot tipus ja no toca, ara ens hem de preguntar el perquè i com ho podem solucionar.
Crec que aquestes mancances estructurals tenen dos clars culpables:
1- Els diferents governs que han prioritzat les inversions a altres zones del estat amb una visió centralista […]
Monarquia en ple segle XXI
Hola terrícoles,
sé que pensareu que el Rei Nicotxan no és el més apropiat per parlar malament de la monarquia espanyola. M’excusaré dient-vos que al meu planeta jo hi tenia una feina ben normal, i que no es tractava d’inaugurar hospitals, fer mala cara als enterraments militars, recitar interminables missatges nadalencs, dir que el català mai […]
Martingales a Ciutadans
Benvolguts terrícoles,
fa uns dies que Ciutadans - Partido de la ciudadanía torna a estar d’actualitat. L’any passat ho van estar perquè es van fundar, i es va parlar molt del tema. Per als qui no ho sàpiguen, o com jo, vinguin d’un altre planeta, dir que C’s és un partit d’àmbit espanyol que rebutja l’obsessió […]
La democràcia és el millor sistema?
Aquesta setmana es celebren els 30 anys de democràcia a Espanya. Encara que som una democràcia jove, és un bon moment per preguntar-se si és el millor sistema.
S’acostuma a dir que la democràcia-capitalista és l’únic sistema que ha funcionat realment al llarg de la història, doncs proposo que ens fixem en un parell que també […]
Presidents etílics
Després de que Sarkozy s’hagi convertit en una estrella mediàtica al flirtejar amb el vodka, crec que es el millor moment per recordar el que realment es un president “taja”.
Presidents com el Bush, el Yeltsin i l’Aznar demostren que a vegades els polítics sí que estan al nivell del ciutadans.
El PIB de mig món als EUA
Per a que us feu una petita idea de la riquesa que generen els E$tat$ Unit$ d’Amèrica, avui adjuntem una imatge impressionant. Hi ha una comparativa dels béns i serveis que genera cada estat en relació a un país. A mode d’aproximació, es podria dir que els EUA generen el mateix producte interior brut que […]
Taja presidencial?
Aixó és el que passa per reunir-se amb gent com el Putin… Després a veure qui surt a fer una compareixença…
P.D.: Tinc entés que volia sortir a parlar amb una bandera de Brasil com a capa, però que els representants del G8 li van recomanar que no, ja que aquest país no n’és membre.
Aupa!!!