Antònia Font al Liceu
La d’avui ha sigut una nit d’aquelles que no oblides mai. Els Antònia Font han consagrat la seva carrera musical després d’haver aconseguit tocar al Liceu. No estic gaire posat en la música clàssica i els seus entorns, però crec que no m’equivoco si dic que no a tots els músics de fora d’aquest cercle se’ls permet el luxe d’interpretar les seves peces al Gran Teatre de Barcelona.
Després de quasi deu anys editant àlbums d’estudi l’any passat van publicar Coser i Cantar, una recopilació de cançons dels àlbums anteriors interpretades amb l’orquestra simfònica de Bratislava. Els mallorquins la van encertar de ple amb aquest disc, els seus fantasiosos i surrealistes universos cosmonàutics van encaixar perfectament amb la música clàssica adaptada per l’orquestra eslovaca.
Avui al Liceu han interpretat les peces del seu últim treball amb la New Royal 4 Quesos Philarmonica Orchestra, una formació jove plena d’energia i ganes de festa. La nit pintava molt bé, i una munió de gent omplia l’entrada del teatre minuts abans de les 8 del vespre. La decoració del hall no es corresponia amb la pròpia d’una sala que hagués d’oferir un concert de música surrealista i eclèctica. No sé si cap extraterrestre havia trepitjat mai el Liceu, el que us puc dir és que el Rei Nicotxan no ho havia fet mai (el mateix confessava el cantant Pau Debon).
El marc del concert era intimidatori, i tot el públic ha estat cohibit durant les primeres cançons. Ningú gosava cantar ni aplaudir, però tanta repressió havia d’acabar petant, i ho ha fet quan ha arribat quan ha arribat el torn de Wa yeah! Han començat els aplaudiments seguint el ritme de la música i l’acompanyament de la veu del públic. A partir d’aquest moment el concert ha anat a més i ha acabat amb un Liceu dempeus ovacionant els mallorquins. Després d’un llarguíssim aplaudiment, els Antònia Font han tornat a sortir a l’escenari, i han tocat alguns temes sense rerefons orquestral. Tot seguit, la 4 Quesos ha tornat a aparèixer en escena, i tots junts han convertit la nit en històrica. El Liceu tornava a estar dret, però aquesta vegada per ballar i aplaudir; l’orquestra -i el director en particular- han entrat en èxtasi musical, i els components de la banda han portat a terme un bis apoteòsic, tornant a interpretar Alegria, Wa yeah! i Astronauta Rimador. Aquesta última ha sigut a nivell personal la més emocionant de tota la nit, el Liceu s’ha rendit a una mena de rap-metal amb solos de clarinet.
No he volgut deixar escapar el moment i al final he tingut la necessitat d’immortalitzar el que estava passant al Liceu, aquí deixo el bis!
Direm que ha estat fantàstic,
direm que ha estat sa lluna.
Què s’hi cou a l’olla!!!!
Aprofitant el meu debut en el bloc aquest any, començaré la secció musical per parlar del que ha estat al meu entendre el millor disc d’àmbit estatal d’aquest darrer 2007. Estem parlant dels “Standstill” amb el seu llarga durada “Viva la guerra”. Aquesta formació que ja porta uns quants anys a les esquenes la podríem […]
Els one-hit wonders
Hola terrícoles, després d’uns dies atrafegats ha arribat de nou la calma i de nou podré dedicar-li al bloc el temps que es mereix. Avui parlarem d’un fenomen musical que s’ha donat en tota la història de la música, els one-hit wonders. Un one-hit wonder és, com el seu nom indica, un grup o artista […]
Sota el meu paraigües
Aprofitant una mica de temps lliure, aquí us deixo una versió de la Rihanna feta pels Manic.
Kate Nash - Made of bricks
Torna a tocar parlar d’artistes revelació, aquesta vegada d’una irlandesa de només vint anys que m’ha captivat a la primera escoltada. Kate Nash forma part del col·lectiu d’artistes que han triomfat gràcies a les noves tecnologies i MySpace (com els Arctic Monkeys), saltant a la popularitat a partir de clics de ratolí i del boca […]
Duffy, el recanvi a la Winehouse?
Es diu Duffy, és gal·lesa, escriu i canta soul, i fa pocs dies que sona pels cercles matutins de Radio 3. La britànica de la que avui us parlo encara no ha publicat cap disc, però quan ho faci el proper 8 de març amb l’àlbum Rockferry, segurament serà lider de vendes. El passat desembre […]
Mishima - Set tota la vida
Primera recomanació musical de l’any, i ho farem amb un grup del país, els Mishima. Després de dos discs cantats en anglès (Lipstick Traces i Fall Of The Public Man) que ja van cridar l’atenció de la crítica, el 2005 van editar el seu primer disc cantat (no íntegrament) en català, Trucar a casa. Recollir […]
Les últimes perles del 2007
S’està acabant l’any, i no podia pensar en la possibilitat de deixar de parlar-vos d’un parell de discs que enguany m’han sorprès gratament.
El primer és un grup suec anomenat Shout Out Louds, una altra banda indie a tenir en compte al panorama musical. La seva música té un no sé què que atrapa des del […]
Send away the tigers, de Barcelona a Cardiff
Feia temps que tenia al cap visitar Gal·les el passat pont de la Puríssima, i aprofitar l’avinentesa per veure els Manics a la seva terra natal. El fet que anessin a Barcelona i a més, de gratis, va fer que em penses si visitar les illes britàniques o no, però finalment vaig decidir anar-hi.
El concert […]
Els Manics a Barcelona! I quasi gratis!!
Corria l’any del 2001, i els Manic Street Preachers feien la que fins ara és la seva última actuació a l’estat espanyol. Aquesta actuació es va donar en el marc del Festival Internacional de Benicàssim. Com a bon fan que sóc, vaig agafar la nau espacial i em vaig acostar al vostre planeta Terra per […]