Flight of the Conchords
Bret McKenzie i Jemaine Clement són els dos neozelandesos reals de la banda -també real- Flight of the Conchords. Aquest parell formen una banda molt diferent, més que un grup musical es podria considerar un duet de còmics que fa música. Una música que no deixa indiferent, i que enguany els va portar a guanyar el Grammy a la millor banda de comèdia.
L’any passat l’èxit va portar a l’autodefinit “quart duet més famós de digi-bongo acapella rap funk de comèdia amb bases guitarrístiques de Nova Zelanda” a rodar una sèrie de televisó als Estats Units. McKenzie i Clement s’interpreten a si mateixos en la sèrie que també s’anomena Flight of the Conchords, i que narra les històries dels membres de la banda en la cerca de la fama i l’èxit a la ciutat de Nova York.
La primera temporada està formada per una dotzena de curts de menys de mitja hora, és a dir, menys de sis hores tota la temporada. Sis hores de comèdia, música i escenes hilarants que a més d’un li arrancaran moltes riallades. La segona temporada, el gener de 2009. I per a que sapigueu com les gasten els Flight of the Conchords, aquí teniu un tall d’un episodi de la primera temporada:
Antònia Font al Liceu
La d’avui ha sigut una nit d’aquelles que no oblides mai. Els Antònia Font han consagrat la seva carrera musical després d’haver aconseguit tocar al Liceu. No estic gaire posat en la música clàssica i els seus entorns, però crec que no m’equivoco si dic que no a tots els músics de fora d’aquest cercle [...]
Què s’hi cou a l’olla!!!!
Aprofitant el meu debut en el bloc aquest any, començaré la secció musical per parlar del que ha estat al meu entendre el millor disc d’àmbit estatal d’aquest darrer 2007. Estem parlant dels “Standstill” amb el seu llarga durada “Viva la guerra”. Aquesta formació que ja porta uns quants anys a les esquenes la podríem [...]
Els one-hit wonders
Hola terrícoles, després d’uns dies atrafegats ha arribat de nou la calma i de nou podré dedicar-li al bloc el temps que es mereix. Avui parlarem d’un fenomen musical que s’ha donat en tota la història de la música, els one-hit wonders. Un one-hit wonder és, com el seu nom indica, un grup o artista [...]
Sota el meu paraigües
Aprofitant una mica de temps lliure, aquí us deixo una versió de la Rihanna feta pels Manic.
Kate Nash - Made of bricks
Torna a tocar parlar d’artistes revelació, aquesta vegada d’una irlandesa de només vint anys que m’ha captivat a la primera escoltada. Kate Nash forma part del col·lectiu d’artistes que han triomfat gràcies a les noves tecnologies i MySpace (com els Arctic Monkeys), saltant a la popularitat a partir de clics de ratolí i del boca [...]
Duffy, el recanvi a la Winehouse?
Es diu Duffy, és gal·lesa, escriu i canta soul, i fa pocs dies que sona pels cercles matutins de Radio 3. La britànica de la que avui us parlo encara no ha publicat cap disc, però quan ho faci el proper 8 de març amb l’àlbum Rockferry, segurament serà lider de vendes. El passat desembre [...]
Mishima - Set tota la vida
Primera recomanació musical de l’any, i ho farem amb un grup del país, els Mishima. Després de dos discs cantats en anglès (Lipstick Traces i Fall Of The Public Man) que ja van cridar l’atenció de la crítica, el 2005 van editar el seu primer disc cantat (no íntegrament) en català, Trucar a casa. Recollir [...]
Les últimes perles del 2007
S’està acabant l’any, i no podia pensar en la possibilitat de deixar de parlar-vos d’un parell de discs que enguany m’han sorprès gratament.
El primer és un grup suec anomenat Shout Out Louds, una altra banda indie a tenir en compte al panorama musical. La seva música té un no sé què que atrapa des del [...]
Send away the tigers, de Barcelona a Cardiff
Feia temps que tenia al cap visitar Gal·les el passat pont de la Puríssima, i aprofitar l’avinentesa per veure els Manics a la seva terra natal. El fet que anessin a Barcelona i a més, de gratis, va fer que em penses si visitar les illes britàniques o no, però finalment vaig decidir anar-hi.
El concert [...]