Monarquia en ple segle XXI
Hola terrícoles,
sé que pensareu que el Rei Nicotxan no és el més apropiat per parlar malament de la monarquia espanyola. M’excusaré dient-vos que al meu planeta jo hi tenia una feina ben normal, i que no es tractava d’inaugurar hospitals, fer mala cara als enterraments militars, recitar interminables missatges nadalencs, dir que el català mai va ser una llengua perseguida, ni molt menys fer regates amb vaixells que valen centenars de milions d’euros (o fins i tots milions). Al Planeta Nicotxan jo era un honorable funcionari inspector d’Hisenda (feina que pel que tinc entès no està gaire ben vista per vosaltres, els terrícoles). Així doncs, presentada l’excusa que espero que accepteu, continuaré amb el post.
Aquests dies a Barcelona hi ha hagut gent molt indignada (amb tota la raó del món) perquè han estat sense llum alguns dies. I un dels comentaris que més es van sentir va ser el de “això no pot passar en ple segle vint-i-ú”. Davant d’aquestes declaracions, em pregunto com és que la gent no obre els ulls i veu que, també en ple segle XXI, tenim un sistema polític (Monarquia constitucional) on hi sobra una titella. Una titella que és cap d’Estat però no de govern, i a la pràctica només serveix per fer bonic, bé, no només per fer bonic, sinó també per (mal)gastar diners públics en vacances a Mallorca, manteniment de palaus reials, esquiades a Baqueira, bodes reials amb tot luxe de detalls, viatges en avió, guàrdies reials, i un llarguíssim etcètera. Probablement amb els diners que gasten els borbons es podrien tenir infraestructures elèctriques molt millors de les que disposem, entre altres coses.
Com tots sabreu, recentment la família reial ha estat protagonista d’una injúria vinyeta que s’ha fet ben famosa en molt pocs dies, que ha portat als tribunals als seus dibuixants. Aquest cas ha aixecat una gran polseguera, i ha tornat a posar en boca dels ciutadans la qüestionada corona espanyola, símbol de la unidad y permanencia del Reino de España, regulador de las Instituciones, representante de la Nación, i que ostenta la Capitanía General de los Ejércitos y Alto Patronazgo de las Reales Academias.
El cas és que també ha donat la seva opinió Iñaki Anasagasti, conegut polític i senador del PNB. Ha fet un post al seu bloc definint la família reial com a impresentables i dropos, post que us recomano llegir de pe a pa per a gaudir d’un recital republicà, o com a mínim antiborbònic. Anasagasti critica la censura de premsa que envolta la família bribònica (o borbònica?) i el fet que aquest bon home que és Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias encara sigui cap d’Estat, un cap d’Estat nomenat per un general assassí i colpista. Comparteixo completament l’opinió d’Anasagasti quan diu que el greu no és la caricatura -que està molt bé- sinó que tota la família reial estiuegi de gorra dos mesos amb el pressupost públic (i que no podem saber a quant puja gràcies a les magnífiques lleis espanyoles) , Marichalar inclòs. Dos mesos de vacances!! Jo treballo infinitament més que ells, i no tinc ni els diners ni les vacances que ells tenen.
Acabaré el bloc aclarint a tots els lectors (fiscal general de l’Estat inclòs, si es que es donés el cas que passés per aquí), que amb aquest text no voldria mai de la vida injuriar a la corona espanyola, sinó fer-li una dura crítica i invitar-los a l’abdicació, i també convidar a tota la població espanyola a reflexionar i pensar en el munt de coses que es podrien fer (hospitals, escoles, carreteres, subvencions, etc.) amb els diners que gasten aquests paràsits monarques.
Dubai i les grues
Avui us vull parlar d’un element que forma part de la vida a nivells rurals i de gran ciutat, un element que està canviant l’skyline de tots els nuclis urbans i que no agrada a tothom, i que (desgraciadament) representa la prosperitat i progrés dels territoris: les grues. Segurament, si us hi fixeu, com a […]
Després del Blogs & Beers del Camp
Reus, 20 de juliol de 2007, plaça del Mercadal, 23:00h.
Alguns arribaven tard, prèvia disculpa a través del mòbil. Al final ens vam reunir cinc persones: l’Utopiq, el Siknus, el JOrdi, el Minyu i un reial servidor. Ningú va tenir cap inconvenient en que un extraterrestre prengués part de l’esdeveniment, fet que agraeixo infinitament als assistents; […]
El bicing.
El nou transport públic de Barcelona.
Ja debeu saber tots els lectors de que estic parlant. L’ajuntament de Barcelona ha copiat inventat un model de transport per millorar la movilitat dels ciutadans.
S’està fent tanta propaganda positiva en vers aquest tema, que se m’han irritat els ulls. Bé, també podria ser degut al festival que em vaig […]
Blogs & Birres del Camp
Aquest proper divendres 20 de juliol s’ha convocat una sessió de Blogs & Beers que reunirà blocaires del Camp de Tarragona. La crida l’ha fet l’utopiq, i el logotip ha estat dissenyat pel Siknus. Tinc previst assistir-hi no com a sobirà del Planeta Nicotxan, sinó com a simple ésser viu blocaire. Espero que la meva […]
Festivals d’Estiu, el gran negoci!!!!
Hola de nou, donat que l’estiu és una època plena d’activitats, festes majors i festivals amb una clara tendència a un mercat “guiri” us passo una web que recull exhaustivament tots els festivals d’estiu recollits en una web
WICCAC, l’agrupació de Webmàsters Independents en Català de Cultura i d’Àmbits Cívics, publica, com cada any, la llista […]
Sant Martí i els 747s
Sant Martí és una illa caribenya no gaire més gran que Formentera (87 quilòmetres quadrats de la primera contra 77 de la segona) enclavada a l’arxipèlag de les illes Leeward (prop de Costa Rica) que va ser descoberta per l’italià-o-català-o-espanyol Cristòfol Colom. És l’illa habitada més petita compartida per dos països, en aquest cas França […]
Si Déu existeix és argentí
Avui parlarem de la possibilitat de l’existència d’un Déu. Fa uns anys el físic i matemàtic anglès Stephen Hawking va demostrar que és possible que la forma que en que l’univers va començar fos determinada per les lleis de la ciència. En aquest cas, no seria necessari recórrer a Déu per a que decidís com […]
Gran Premi d’Itàlia.
Ja la tenim aquí. La que per mi és la millor carrera de tot el campionat de motos, Mugello.
La pista combina revolts ràpids amb lents, pujades i baixades i una de les rectes més llargues del campionat (1141 m.). És el preferit de la majoria de pilots de la graella. Aixó fa que es trobin […]
Dia de l’Orgull Friqui
Avui, 25 de maig, és el dia de l’Orgull Friqui. He estat buscant la definició a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i no l’he trobada. Suposo que els estudiosos catalans no són prou friquis com per incloure la paraula. Però no m’he rendit, he continuat la recerca […]