com us afecta personalment la crisi en la vostra vida diària?

Heu canviat els hàbits de consum? Estalvieu? Aquesta només cal que la responguin els que estalviaven abans de la crisi… Heu deixat de comprar patològicament al MediaMarket? Us feu els combinats a casa o heu tornat al botellón? Us masturbeu més o menys que abans del crack?

S’ha parlat molt de macroeconomia. Bé, debatim una mica de micro.

L’any passat l’èxit va portar a l’autodefinit “quart duet més famós de digi-bongo acapella rap funk de comèdia amb bases guitarrístiques de Nova Zelanda” a rodar una sèrie de televisó als Estats Units. McKenzie i Clement s’interpreten a si mateixos en la sèrie que també s’anomena Flight of the Conchords, i que narra les històries dels membres de la banda en la cerca de la fama i l’èxit a la ciutat de Nova York.

La primera temporada està formada per una dotzena de curts de menys de mitja hora, és a dir, menys de sis hores tota la temporada. Sis hores de comèdia, música i escenes hilarants que a més d’un li arrancaran moltes riallades. La segona temporada, el gener de 2009. I per a que sapigueu com les gasten els Flight of the Conchords, aquí teniu un tall d’un episodi de la primera temporada:

Segons el part mèdic van ser ferides superficials. Uns quants punts de sutura i cap a casa. Sort.

El Conselh Generau d’Aran té una postura d’oposició a aquest repoblament de l’ós. Tot el contrari que la Generalitat, que diu que els seguirà reintroduïnt.

A l’actualitat hi ha uns 20 óssos en llibertat als Pirineus. Al 2007 van produir 16 atacs o depredacions i els danys van ser de 20 ovelles i 2 arnes. A més, els óssos van menjar-se els cadàvers d’un vedell i un cavall. L’import total de les indemnitzacions ha estat de 6.640 euros. (segons en Montilla).

Què n’opineu del tema? Se’ls emportem cap a Eslovènia i els deixem que es fotin les ovelles d’allí, com diuen els OC’S? O els deixem per aquí i ens fem amics de les seves ungles afilades? I el més important: OC IS NOT CAT?

Avant !!!

PLANETA NICOTXAN RESURGE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dia rere dia el temps ha anat passant i entre una cosa i l’altra havia deixat d’obrir el meu món als terrícoles. Quan me n’he adonat ja havien passat massa dies (llegeixi’s mesos) sense que hagués escrit. Quan el temps passa, les relacions amb qui coneixes es refreden i el retrobament amb aquell que un dia va ser un gran amic teu es converteix en un moment tens en el que no saps ni què dir ni com actuar. Amb el bloc m’ha passat el mateix: vosaltres terrícoles lectors sou l’amic, i aquest post, el retrobament.

Hi ha moltes maneres de fer un cafè, però segons diuen els bons “cafeters”, ha de ser curt i intens.

A l’hora de demanar un cafè amb gel, busco aquest mateix cafè però fred. Doncs tinc una feinada per trobar-lo. A la majoria de llocs allarguen el cafè fins a l’infinit aconseguint un liquid aigualit amb un toc marronós digne de la millor cagada ressacosa del Rei Nicotxan.

Comentant-ho amb “experts” intento ser més comunicatiu amb l’altre banda de la barra. Cert dia, a la CAFETERIA Gourmet de Ramón i Cajal, demano un cafè curt amb gel. La resposta va ser un cafè amb mitja càrrega, aconseguint mitja cagada reial.

Les preguntes que em venen al cap són: sóc un sibarita del cafè? un tocacollons? és tant estrany el meu gust? hi haurà més gent com jo? Hauré de crear una plataforma pro-cafè-curt-ambgel i manifestar-me davant l’ajuntament els diumenges després dels de “Salvem la platja llarga”?

Avant !!!

Fins aquell moment desconeixia totalment la figura de JJ Abrams, el creador de Lost. Va ser a rel d’aquesta sèrie que vaig saber que també era el creador d’Alias, una sèrie d’espionatge que havia seguit anteriorment. Tenia ganes de veure coses noves d’aquest magnífic cineasta, i afortunadament últimament hem tingut notícies seves.

Aquest mateix any Abrams ens ha delectat produint el llargmetratge Cloverfield (Monstruoso) i creant la sèrie Fringe. La pel·lícula -que va estar envoltada d’una gran campanya de màrqueting víric-, és una història de ciència ficció gravada càmera en ma. Si encara no l’heu vista, no dubteu en fer-ho quan tingueu l’oportunitat, mentrestant podeu veure cinc cèntims de la pel·lícula a la seva pàgina web oficial aquí.

Fringe (considerada la versió 2.0 dels mítics Expedients X Mulder i esculli Scully) s’estrena el 9 de setembre als Estats Units, però ja està causant rebombori per la blocosfera. L’episodi pilot -que ja s’ha filtrat als cercles obscurs de la xarxa- presenta una mena de terrorisme frankensteinià contemporani i en la primera hora de la sèrie ja presenta un gir al més pur JJ Abrams.

Als amants de Lost només queda dir-vos que heu de veure aquesta sèrie, sinó ara al setembre. Serà una forma d’alleugerir l’agonia de l’espera per la cinquena temporada dels Oceanic six. Aquí deixo el tràiler que comença amb el vol 617, enlloc del misteriós 815.

El primer cap de setmana vam fer una petita introducció a l’escalada, i vaig acabar bastant trencat perquè tot està fet a mida d’humans, i un reial servidor afrontava totes les adversitats d’un principiant amb la dificultat afegida de tenir les potes i els braços curts. El segon cap de setmana ja vam anar més per feina: al matí vam fer unes vies curtes i vam recordar com s’assegura un terrícola. Després van venir unes canyetes, el dinar, el cafè i el xartruà (Chartreuse pels no sibarites). Amb l’estómac ple vam anar cap a la Penya Roja i vam fer la Penya Roja de baix a dalt passant per la via Magí, vuitanta metres de desnivell que vaig disfrutar com un nen petit (amb algun moment de nervis al veure l’altura que allò estava agafant).

Han sigut només dos dies però he vist que això de l’escalada m’ha calat fons. És un esport molt complert: fas exercici, estàs en contacte amb la natura, i proporciona emocions fortes. Per a qui li interessi aquí teniu les ressenyes de la zona on em vaig iniciar a l’escalada.

“Qui n’ha begut en tindrà set tota la vida, enganxa més que l’heroïna i és tan eficaç com l’aspirina”.

A mitjans dels 90, la també japonesa Sony es va sumar al món del videojocs aconseguint desbancar Sega i guanyant molta quota sobre Nintendo. L’arribada de la Playstation a les vostres terres va coincidir amb la publicació de la primera part d’una de les millors sagues de videojocs de la Història: Grand Theft Auto. Les dues primeres edicions es jugaven des d’una perspectiva zenital, i desafiava a la resta de videojocs basant-se en dues dimensions enlloc de les revolucionàries tres.

Ja fa un parell d’anys que els videojocs van fer el salt a l’alta definició, i van consolidar-se com un sistema d’entreteniment no només per a nens. Aquesta ampliació de públic potencial ha portat a la indústria del videojoc a consolidar-se en el mercat de l’entreteniment, recaptant més diners que les indústries del cinema i la música junts a l’estat espanyol.

El fet que els grans també juguin als videojocs, també ha portat a diversificar-ne la temàtica, i des de fa unes setmanes ja tenim la nova entrega dels GTA: res de marcianets o cotxes de carrera, en el seu lloc hi ha tràfic de drogues, prostitució, sexe i assassinats. En aquesta entrega ens posarem a la pell de Niko Bellic, un serbi recent arribat a Liberty City en busca de venjança i del somni americà. El joc està sent tot un èxit a tot el món, i en la primera setmana en què va ser a la venda va recaptar 500 milions de dòlars, més que els diners que va fer la tercera i última entrega dels Senyor dels anells, El retorn del Rei.

Jo de moment ja he fet uns quants negocis bruts, recaptant desenes de milers de dòlars, fent el que convingui per a tenir-los, perquè ja se sap, la fi justifica els mitjans!

Com diuen els tòpics, el temps passa volant. I des del dia que vaig aterrar i vaig decidir donar-me a conèixer mitjançant Internet ja ha passat un any. Per això he comprat aquest pastís, i com que el correu electrònic no permet que us n’enviï tallets, me’l cruspiré jo sol.

Us vull donar les gràcies per fer tot això possible, perquè si ningú em llegís això no tindria sentit. Així doncs, moltes gràcies a tots, i molts anys al Planeta Nicotxan!

Aquesta proba es puntuable en la Copa Catalana de Caminades de Resistència de Catalunya juntament amb 17 probes que es fan arreu de la geografia catalana, i tot i el desnivell i els km està considerada de les probes mes suaus.

Aquest any la pluja va respectar la prova cosa que va permetre que tots els participants poguessin gaudir del paisatge, i es que realment val molt la pena indrets com el pantà de Riudecanyes, el castell d’Escornalbou, el coll del Guix, la pròpia Mola, Mare de Déu de la Roca. La llista de participants va quedar tancada uns dies abans arribant a la xifra de 507 participants inscrits.

Cal dir que em vaig sorpendre de lu preparada que pot arribar a estar la gent i en temes de competitivitat no pots desmerèixer a ningú, ja que una proba tant llarga es molt enganyosa. L’experiència va ser genial i agònica sobretot el tram de colldejou a Montroig que semblava que no s’acabés mai, tot i aixi el bon rotllo que es respirava i sobretot el menjar dels abituallaments (donuts, macedònia, coca, xocolata, aquarius..) valien molt la pena. Evidenment cadascú es marca el seu temps, la contra-rellotge la tens tu amb les burques i ningú més t’imposa el ritme, la diferència entre el 1er i l’últim es de gairebé 7 hores. En el meu cas vaig tardar 9 h 32 minuts aconseguit la 185 ena posició, un resultat mes que acceptable per se la primera vegada.

El pròxim objectiu es Reus-Prades-Reus algu s’anima????