Retrobament

Han passat tres mesos des que us vaig escriure l’últim post, i un mes i mig des que el Ciutadà Geilets -un dels meus consellers terrícoles- va fer servir el bloc com a eina de protesta. Us mentiria si m’excusés dient que no he tingut temps, que he anat atrafegat o que no he tingut connexió a la xarxa; el cas és que només us puc dir que no escrit, però no us puc donar un motiu. De fet no només havia deixat d’escriure al bloc, també he estat completament desconnectat de la blocosfera.

Dia rere dia el temps ha anat passant i entre una cosa i l’altra havia deixat d’obrir el meu món als terrícoles. Quan me n’he adonat ja havien passat massa dies (llegeixi’s mesos) sense que hagués escrit. Quan el temps passa, les relacions amb qui coneixes es refreden i el retrobament amb aquell que un dia va ser un gran amic teu es converteix en un moment tens en el que no saps ni què dir ni com actuar. Amb el bloc m’ha passat el mateix: vosaltres terrícoles lectors sou l’amic, i aquest post, el retrobament.