Escalada a La Penya Roja (La Riba)

Aquelles excursions que fas algun cap de setmana m’havien portat, fa algun temps, a disfrutar dels salts d’aigua del riu Brugent prop de Farena (Alt Camp). Aquestes dues últimes setmanes he tornat a anar per la zona, però en un àmbit completament diferent: hi he anat a escalar.Feia molt temps que tenia ganes de provar aquest esport de muntanya, i ves per on vaig conèixer un terrícola a classes d’alemany que solia trepar per les muntanyes, es tracta de der Kletterer (l’escalador, en la llengua de Nietzsche), un ganxet blocaire amant de l’escalada.

El primer cap de setmana vam fer una petita introducció a l’escalada, i vaig acabar bastant trencat perquè tot està fet a mida d’humans, i un reial servidor afrontava totes les adversitats d’un principiant amb la dificultat afegida de tenir les potes i els braços curts. El segon cap de setmana ja vam anar més per feina: al matí vam fer unes vies curtes i vam recordar com s’assegura un terrícola. Després van venir unes canyetes, el dinar, el cafè i el xartruà (Chartreuse pels no sibarites). Amb l’estómac ple vam anar cap a la Penya Roja i vam fer la Penya Roja de baix a dalt passant per la via Magí, vuitanta metres de desnivell que vaig disfrutar com un nen petit (amb algun moment de nervis al veure l’altura que allò estava agafant).

Han sigut només dos dies però he vist que això de l’escalada m’ha calat fons. És un esport molt complert: fas exercici, estàs en contacte amb la natura, i proporciona emocions fortes. Per a qui li interessi aquí teniu les ressenyes de la zona on em vaig iniciar a l’escalada.

“Qui n’ha begut en tindrà set tota la vida, enganxa més que l’heroïna i és tan eficaç com l’aspirina”.