Un any de Planeta Nicotxan
Tot semblava controlat, el meu pas per la Terra havia de ser ràpid: arribar, veure i vèncer (com els grans emperadors de la Història). Els terrícoles éreu més complicats del que semblàveu, i entre la vostra oposició a viure en un planeta millor, i la falta de peces de recanvi per a la meva nau espacial, em vaig haver de quedar a residir en un humil pis i (intentar) adaptar-me al vostre tipus de vida.
Com diuen els tòpics, el temps passa volant. I des del dia que vaig aterrar i vaig decidir donar-me a conèixer mitjançant Internet ja ha passat un any. Per això he comprat aquest pastís, i com que el correu electrònic no permet que us n’enviï tallets, me’l cruspiré jo sol.
Us vull donar les gràcies per fer tot això possible, perquè si ningú em llegís això no tindria sentit. Així doncs, moltes gràcies a tots, i molts anys al Planeta Nicotxan!
Felicitats Nicotxan!
Diria que els anys no passen per a vosté però mentiria. Potser una perruqueta el faria semblar més jove. Intenti-ho.
muchas muchas felicidades.
y si se cambian de planeta, sigan escribiendo desde allí.
Gràcies a tots! Gràcies Amy! Gràcies gatchan!
Em sembla que si em posés perruca se m’ompliria el cap de tarzanitos!
MOLTES FELICITATS (les felicitats utòpiques sempre van amb retard) i per molts anys company!
Ens llegim i ens emborratxem!
Això si que és un blog ben parit. Auf wiedersehen!!
Gràcies terrícoles! Sou de puta mare!