Antònia Font al Liceu
La d’avui ha sigut una nit d’aquelles que no oblides mai. Els Antònia Font han consagrat la seva carrera musical després d’haver aconseguit tocar al Liceu. No estic gaire posat en la música clàssica i els seus entorns, però crec que no m’equivoco si dic que no a tots els músics de fora d’aquest cercle se’ls permet el luxe d’interpretar les seves peces al Gran Teatre de Barcelona.
Després de quasi deu anys editant àlbums d’estudi l’any passat van publicar Coser i Cantar, una recopilació de cançons dels àlbums anteriors interpretades amb l’orquestra simfònica de Bratislava. Els mallorquins la van encertar de ple amb aquest disc, els seus fantasiosos i surrealistes universos cosmonàutics van encaixar perfectament amb la música clàssica adaptada per l’orquestra eslovaca.
Avui al Liceu han interpretat les peces del seu últim treball amb la New Royal 4 Quesos Philarmonica Orchestra, una formació jove plena d’energia i ganes de festa. La nit pintava molt bé, i una munió de gent omplia l’entrada del teatre minuts abans de les 8 del vespre. La decoració del hall no es corresponia amb la pròpia d’una sala que hagués d’oferir un concert de música surrealista i eclèctica. No sé si cap extraterrestre havia trepitjat mai el Liceu, el que us puc dir és que el Rei Nicotxan no ho havia fet mai (el mateix confessava el cantant Pau Debon).
El marc del concert era intimidatori, i tot el públic ha estat cohibit durant les primeres cançons. Ningú gosava cantar ni aplaudir, però tanta repressió havia d’acabar petant, i ho ha fet quan ha arribat quan ha arribat el torn de Wa yeah! Han començat els aplaudiments seguint el ritme de la música i l’acompanyament de la veu del públic. A partir d’aquest moment el concert ha anat a més i ha acabat amb un Liceu dempeus ovacionant els mallorquins. Després d’un llarguíssim aplaudiment, els Antònia Font han tornat a sortir a l’escenari, i han tocat alguns temes sense rerefons orquestral. Tot seguit, la 4 Quesos ha tornat a aparèixer en escena, i tots junts han convertit la nit en històrica. El Liceu tornava a estar dret, però aquesta vegada per ballar i aplaudir; l’orquestra -i el director en particular- han entrat en èxtasi musical, i els components de la banda han portat a terme un bis apoteòsic, tornant a interpretar Alegria, Wa yeah! i Astronauta Rimador. Aquesta última ha sigut a nivell personal la més emocionant de tota la nit, el Liceu s’ha rendit a una mena de rap-metal amb solos de clarinet.
No he volgut deixar escapar el moment i al final he tingut la necessitat d’immortalitzar el que estava passant al Liceu, aquí deixo el bis!
Direm que ha estat fantàstic,
direm que ha estat sa lluna.
Jo també hi era. Va ser genial, Jo tampoc havia estat mai al Líceu i vaja estreno. Jo proposo fer un banner o un botó que digui “Jo també hi era”
Hola,
per casualitat he ensopegat amb el teu bloc i aprofito per dir-te que he utilitzat un dels teus vídeos pel meu bloc, espero que no t’importi. És el primer que he trobat al youtube a les 9 del matí.
Per cert, d’acord amb tu: molt gran el concer d’ahir.
X.M.
Que emocionant va ser gent!
Cap problema en penjar els vídeos on sigui, per això és el YouTube, per compartir!
joan miquel oliver en solitario me gusta mucho, pero antonia font aún los tengo pendientes.
Jo no vaig poder ser al Liceu, però els vaig veure al febrer al Teatre Batrina i realment també va ser màgic. Són molt grans!
gatchan82, escolta el disc Coser i Cantar, és el que estan presentant amb orquestra aquests dies. Si no m’equivoco també faran gira per Espanya.
Frederic, quan em vaig assabentar que anaven al Bartrina ja va ser massa tard, no hi havia entrades (jo visc amb els pelacanyes). Un gran concert segur!