Arròs tres delícies
Aquests dies la República Popular Xina està sent notícia. El conegut maltracte a la comunitat tibetana s’ha accentuat en els últims dies i ja s’han donat xifres de víctimes mortals. No deixa de ser curiós que el Comitè Olímpic Internacional designés la Xina com a seu dels pròxims Jocs Olímpics. Els estatuts olímpics, escrits per Pierre de Coubertin, estableixen que la finalitat del moviment olímpic és contribuir a construir un món pacífic i millor, educant la joventut a través de la pràctica de l’esport sense discriminació de cap tipus i posant en pràctica l’Esperit Olímpic, que requereix comprensió mútua en un ambient d’amistat, solidaritat i joc net.

Aquest estiu aquest esperit es trasllada a Pequín, seu de la Ciutat Prohibida, i capital de l’estat on es practiquen més de la meitat d’execucions de penes de mort de tot el món (quasi un 65% segons Amnistia Internacional). Aprofitant l’atenció mediàtica que rebrà el gegant asiàtic, el Dalai Lama està queixant-se per tot el que s’està fent al seu poble. Fins i tot ha amenaçat amb dimitir si la violència al Tibet no s’atura. Per si la repressió que s’està exercint sobre el poble tibetà no és suficient, el govern xinès ha decidit mofar-se encara més del poble tibetà i passejar la flama olímpica pel seu territori.
L’ombra del boicot als Jocs Olímpics ja està planant en els mitjans de comunicació, i probablement en veurem alguna mostra des de la gala d’inauguració fins a la de clausura. De moment alguns famosos i polítics ja s’estan pensant no assistir als Jocs Olímpics com a mostra de rebuig al tracte que està donant la República Popular Xina a la comunitat tibetana. Fins i tot el que va ser falangista i procurador de les Corts del règim franquista, Juan Antonio Samaranch (que molts coneixereu per ser l’expresident del Comitè Olímpic Internacional), va demanar l’amnistia dels presos polítics del règim (WTF? Un franquista demanant amnistia de presos polítics!!).
Per la part nicotxanícola, anuncio que jo també rebutjo la invitació que vaig rebre per assistir a la inauguració dels Jocs, i en mesura del possible també he decidit fer boicot als productes xinesos. Per això he decidit donar-vos la recepta de l’arròs tres delícies, per si voleu deixar d’anar als restaurants xinesos. Us la deixo a continuació:
Ingredients:
- arròs,
- pernil dolç,
- ou,
- pastanaga,
- pesòls,
- oli de girasol,
- sal,
- glutamat monosòdic, o E621 per als erudits de la química dels aliments, o C5H8NO4Na per als més friquis.
Preparació:
- Primer de tot bullirem l’arròs, a poder ser un dia abans de la preparació del plat. Una vegada bullit, el taparem entre dos plats i el deixarem a la nevera. D’aquesta manera aconseguim que l’arròs s’assequi i perdi bona part de l’aigua, i després al fregir-lo ens quedarà força millor.
- Ja a l’hora de preparar el plat, tallarem el pernil dolç i la pastanaga a trossos ben petits (com tot el que es cuina amb wok).
- A continuació posarem el wok al foc (o en el seu defecte, la paella) i esperarem a que sigui ben calent. Sabrem quan ha assolit la temperatura desitjada quan veiem que fumeja. En aquest moment hi tirarem l’oli i quan estigui ben calent hi tirarem l’ou sense batre i l’anirem trossejant amb l’ajuda d’alguna cullera de fusta o plàstic.
- Quan l’ou estigui fet, hi tirarem el pernil dolç, i tirarem un petit pessic de sal i un més gros de glutamat. Com sempre que es cuina en wok, no hem de parar de remoure el menjar i portar-lo d’aquesta manera a les vores del wok.
- Quan l’ou i el pernil estiguin al nostre gust, hi tirarem l’arròs, la pastanaga, els pèsols i una mica més de glutamat. No pararem de remoure-ho tot fins que el plat estigui al nostre gust.
Ja només queda endrapar aquest deliciós plat provinent d’una cultura que desgraciadament s’ha tornat totalitarista.
Eiiiiiiiii!!!! M’has robat la recepta, et demanaré danys i perjudicis per violació de patent, ^_^.
Lo que passa a Xina no té nom i aquesta cruel realitat no només passa al Tibet, sinó també a Xinjiang (i també al País Basc, Kosovo, etc. encara que potser no de forma tan exagerat). És lo que té el tenir un règim polític dictatorial, però lo realment curiós és el sistema econòmic capitalista que ha adoptat, ja que se suposa que en el comunisme no existeix la propietat privada. Actualment Xina té moltes similituts a la Espanya franquista amb la GRAN diferència de que el sistema econòmic és liberal, fet que dóna un cert marge de maniobra per al que el règim dictatorial perduri, encara que estan ‘obligats’ a passar per un altre sistema polític i de drets si volen seguir creixent, encara que sigui a poc a poc. Cuba és un altre dels casos similars a seguir, com ja ho va ser en el seu moment l’antiga URSS. Com sempre, l´última paraula ho té el poble, si fan pinya triumfaran…
Hola yattote!
Primer de tot, espero que no et sàpiga greu que hagi compartit la recepta, trobo que les perles de les cultures de tot el món s’han de compartir. Total, a mi mai m’ha quedat com el que menjo als restaurants… He arribat a la conclusió que hauria de practicar moltíssim per arribar al nivell de delícia que preparen als restaurants.
En segon lloc, indagaré sobre el que em comentes de Xinjiang, m’encanta aprendre coses noves!
Quant al tema del comunisme, crec que la Història ha demostrat que aquest sistema polític és una utopia (com a mínim al Planeta Terra). Molt bonica i poètica, però no deixa de ser una utopia. Crec que el problema radica en l’espècie humana, i en la necessitat que teniu molts de vosaltres de comparar-vos amb els que estan al vostre costat. El comunisme no té sentit si existeix el capitalisme.
Estic completament d’acord amb tu quan dius que la última paraula la té el poble, i per aquest motiu crec que el comunisme a la Xina també s’acabarà extingint.