Duffy, el recanvi a la Winehouse?
Es diu Duffy, és gal·lesa, escriu i canta soul, i fa pocs dies que sona pels cercles matutins de Radio 3. La britànica de la que avui us parlo encara no ha publicat cap disc, però quan ho faci el proper 8 de març amb l’àlbum Rockferry, segurament serà lider de vendes. El passat desembre va publicar el seu primer senzill homònim, i fa unes setmanes ha començat a sonar Mercy, tema amb la que l’he coneguda. Amb cap àlbum i només dos senzills publicats, m’ha sorprès llegir a Last.fm que alguns fins i tot s’hagin atrevit a comparar-la amb una diva del soul anomenada Dusty Springfield.
Escoltant Mercy de seguida ve al cap el soul i R&B de l’Amy Winehouse. Unes músiques molt similars per a dues persones molt diferents. Sembla que la carrera de la guardonada Winehouse s’estigui apagant poc a poc. Tot i haver dit reiteradament no a la rehabilitació, aquesta setmana passada va ingressar a una clínica degut als problemes amb les drogues que arrossega. Alguns veuen tan negre el futur de la britànica que fins i tot hi ha un iPod en joc per a qui encerti la data de la seva mort… Espero que acabi la rehabilitació a temps per a poder aparèixer a la cerimònia d’entrega dels Grammy i us anuncio que com a mostra de solidaritat amb la seva causa, li he enviat un paquet d’Actimels per activar les seves defenses a base de lactobacils L Casei Imunitass. Però ara que hi penso no li he especificat que se’ls havia de beure!
Tornant al tema que ens ocupa i deixant de banda el morbo, aquí us deixo el videoclip amb la que Duffy s’està donant a conèixer, Mercy. A veure si el disc estarà a l’alçada del senzill…
Sona mooolt bé, li seguiré la pista i merci per Kate Nash, mira que passar-me per alt aquest Foundations, vaya tela
sälutacions cordials i bravo pel blog, molt currat si si
Jo em quedo amb l’Amy per tres motius:
1. aquesta no m’acaba de convèncer. Potser canvio d’opinió quan hagi escoltat més coses
2. l’Amy és més divertida. Pocs artistes donen tant a parlar i creen tanta rumorologia.
3. Es diu com jo! I les nostres inicials són les mateixes!!
Winehouse power!
leftyheärt, m’alegro que t’agradi el bloc! Espero fer alguna ressenya de la Kate Nash pròximament…
A tu Amy et diré que jo de moment prefereixo la Winehouse també, però ja veurem si treu algun disc més amb tots els problemes que té…
suena muy bien, sí. buscaré más cosas.
pero en una primera escucha yo también me quedo con amy, tiene una voz con más carácter.
Queda per veure si la carrera de la Winehouse continuarà…
M’agrada, però compararla amb Dusty Springfield és una mica massa - aquesta era molt millor. Se li apropa prou, però, ja que no és tan R&B com la “Casa-de-vi”.
Bona descoberta, potser hauria d’estar més alerta, doncs visc al RU i no m’havia enterat.
Gràcies.
De ben segur que en sentirem a parlar de les dues… Però potser no es parlarà de música en els dos casos. Aquesta Casadeví va pel mal camí!
Salutacions als que conduïu per l’esquerra!
Això del “mal camí” ha sonat molt a moral cristiana. Si el camí que ella porta fa que canti i composi com ho fa, segurament és el millor camí que podia triar.
Vols dir que tot el que es prèn aquesta dona li va bé?