Deu substituts a la religió

No corren bons temps per a la religió en el món occidental, si més no per a la fe cristiana; aquesta és una dada que no se li escapa a ningú. A més a més, per acabar-ho d’adobar, els tenebrosos escàndols de pedofília planen sobre l’Església en països tant suposadament avançats com els EUA o Espanya, amb milers de casos de suposats abusos sexuals a infants perpetrats per capellans. Aquest és un tema que m’indigna, sobre el qual us recomano un relat escrit per Josep Bonnín Segura, Perversió a l’Església Catòlica.

Per aquells que estigueu perdent la fe religiosa, avui tinc la solució perfecta als vostres maldecaps espirituals, he trobat deu substituts a la religió, ja veureu com en trobeu algun que us ajudi a encarrilar de nou les vostres vides cap a la “llum”. Els succedanis són els següents:

1. La tecnologia: el sistema operatiu que féu servir suposadament ho diu tot sobre vosaltres i la vostra voluntat de conformitat. La cerca de tecnologies més ràpides, petites i potents omplirà els buits de la vostra vida, i us pot donar la capacitat de deliberació i desig.
2. L’art: l’habilitat per veure algun tipus de bellesa mística en un gargot no difereix gaire d’endevinar el futur a partir de les entranyes d’un pollastre, o de buscar una llum divina a partir de pregàries.
3. La riquesa (econòmica, quina sinó?): per la majoria de gent pobra la cerca de la riquesa és el mateix que la recerca de la felicitat, que és del que es tracten quasi totes les religions. Obtens 72 verges per atemptar contra vides humanes, o pots obtenir 72 prostitutes pagant-les amb la teva targeta de crèdit.
4. La salut: estar massa preocupat amb la teva salut és el mateix que la recerca de la vida eterna, l’acció més propera a la felicitat eterna que tindreu a la Terra. No viureu mai eternament, us fareu vells i en aquesta desesperació intentareu fer les coses bé de totes maneres.
5. La feina: la feina dóna sentit d’ordre a la vostra vida, classifica les persones, i dóna motius per tenir aspiracions. La vida per vosaltres en realitat potser no és la recerca de la riquesa, sinó treballar pels altres, tenint els vostres dies definits de cap a peus per a que no hageu de pensar. A més a més, diuen que la feina realitza i dignifica.
6. El sexe: no importa quantes vegades l’hageu practicat anteriorment, continueu pensant que arribarà a ser bo en algun moment. Sempre penseu en el següent trobament, el següent orgasme. Reflexioneu i mediteu sobre el sexe, això és el que fa de la vostra vida un bona vida, precisament el que estàs buscant.
7. L’amor i les relacions romàntiques: la idea de la vida perfecta, per a molta gent, involucra tenir algú altre en qui pensar, desitjar amb ànsia la felicitat i estar-hi. Hi ha l’esperança que aquesta persona et portarà algun dia a fer-ho to bé. Això mai passa i tothom s’assenta en la següent gran fita però mai perden l’esperança d’una millor vida ni que mai arribi.
8. La família: està tant sentimentalitzada que tothom pensa automàticament que és una cosa bona. No importa que mai hi hagi hagut una família feliç en la història de les famílies, ni tampoc que els vostres amics estiguin més propers a vosaltres que la pròpia família, la gent continua pensant que la família és el nucli d’una vida feliç.
9. L’educació: si sou educats només lo just la vostra vida es posarà en ordre sola, sereu feliços, tindreu diners i amics, i pau. No importarà quants cursos hageu estudiat, ni les notes que hageu tret a les assignatures, seguireu pensant que si teniu alguna cosa més a afegir al vostre currículum, tot serà molt millor. Aquest és un altre pedestal des del qual podreu mirar-ho tot amb molta més humanitat.
10. El racisme: que no és res més que la fe que un cert tipus de persona és moralment o intel·lectualment inferior a la gent com tu. T’indueix a comparar-te i ajuntar-te a conjunts de desconeguts, i distanciar-te d’un altre conjunt per la seva aparença. És multitudinari en la seva forma més primitiva i infantil. Per adherir-te a aquesta doctrina però, hauràs de ser capaç d’ignorar la veritat, i els teus defectes personals. Una doctrina per a ignorants, vaja.

I doncs, amb quina us quedeu?
Via: ALT1040
Text traduït de: Dirty Writer