Send away the tigers, de Barcelona a Cardiff

Feia temps que tenia al cap visitar Gal·les el passat pont de la Puríssima, i aprofitar l’avinentesa per veure els Manics a la seva terra natal. El fet que anessin a Barcelona i a més, de gratis, va fer que em penses si visitar les illes britàniques o no, però finalment vaig decidir anar-hi.

El concert de Barcelona no va ser res de l’altre món. Es va fer la crida una setmana escassa abans d’aquest, i segur que això en va frenar l’assistència. A més a més, l’acústica de l’espai on es feia el concert no era res de l’altre món, i al damunt els Manics no semblaven gaire motivats. Potser estaven avergonyits d’haver-se venut a un motor de consumisme i capitalisme com són les companyies de telèfon mòbil… La llàstima és que aquesta és la única manera de trobar bolos en determinats territoris.

De Barcelona a Cardiff va ser com de la nit al dia, tant per als Manics com per a mi. Quan ens dirigíem al concert em sentia com un teenager pels nervis que tenia. Aquí em teniu mort d’alegria disposat a entrar al Cardiff International Arena. Una vegada dins, vam calmar els nervis a base de suc fermentat i concentrat d’ordi. Amb un parell de sucs els temps havia passat ràpid, i ja quedava menys per a que acabessin els teloners Cherry Ghost i comencessin els Manics.

A Cardiff no hi eren de rebot, hi eren de gira i tocaven al seu país natal. La seva energia junt amb l’entrega del públic van crear un gran concert. Vaig xalar com un nen petit! Per la part purament Reial (i personal), la climatologia no va estar gaire de banda del seguici nicotxanícola, però tot i això ens ho vam passar força bé.

A continuació alguns clàssics que van tocar al concert:

A design for life

If you tolerate this your children will be next

I per acabar, un parell de temes de l’últim disc:

Autumnsong

Your alove alone