La crida del deure

Hola terrícoles,

han passat molts dies des de que vaig tenir contacte amb vosaltres, fins i tot ha plogut. No he tingut gaire temps lliure i el que he tingut l’he dedicat a altres assumptes. El més destacat de tots, sens dubte, ha estat el meu rol com a marine americà i membre del SAS (Special Air Service), el servei de forces especials de l’exèrcit britànic. Estava en deute amb ambdós països per haver presentat una becària a un ex president dels EUA, i per una esquerda matrimonial que vaig causar fa uns anys amb la família reial britànica.

L’electrodomèstic blanc que tinc sota el televisor m’ha tingut enganxat posant a ralla a ultra nacionalistes ucraïnesos que s’estaven carregant el país. El joc en qüestió és, per als que no estigueu dins d’aquest món, el Call of Duty 4: Modern warfare. Aquesta saga fins ara havia estat dedicada a les guerres mundials, i per tant basades en un punt històric que fa més de 50 anys que va ocórrer. Aquesta vegada però, el protagonisme l’ha pres el terrorisme i un conflicte bèlic fictici molt ben argumentat, les últimes tecnologies militars i uns camps de batalla realment espectaculars.

Però no tot han sigut trets i destrucció. La consola de Microsoft també té novetats per a qui no li agradin les guerres i prefereixi la música. Després del popular Guitar Hero II, aquesta tardor li ha tocat el torn a la tercera entrega del popular joc de la guitarra. El Guitar Hero III també m’ha tingut enganxat a la blanqueta. Hi ha una gran varietat de temes, i molts de molta qualitat, millorant l’entrega anterior. Entre els artistes que donen jugabilitat al Guitar Hero III trobem Weezer, Muse, Rage Against the Machine, Kaiser Chiefs i fins i tot els retornats per un temps Héroes del Silencio.

Resumint, que del poc temps lliure que tinc, m’he n’he passat un bon tros jugant a videojocs. Sento haver-us tingut desinformats tant de temps, i espero que la regularitat de posteig vagi a l’alça poc a poc.

Salutacions terrícoles!