La velocitat mata. La inconsciència també.
Cada any la DGT ens deleita amb un anunci sobre la conscienciació dels perills de la carretera. Van alternant anuncis que pretenen educar i d’altres que només ensenyen sang i fetge que volen asustar espantar.
Recentment estan passant un anunci de la Generalitat on dos homes de mitjana edat parlen a la barra d’un bar sobre la percepció del risc i el límit de velocitat. No em fa vergonya dir que em sento plenament identificat amb el que es diu en aquesta conversa.
La conversa és aquesta:
“Tu veus una recta allà, que potser té dos o tres quilòmetres. I si a més, en aquell moment no hi ha ningú, va home va, que et sents un babau anant a 120… Tu ho saps que soc prudent, fins ara no he tingut mai cap accident, fa anys que conduixo… 120… per favor !!!”
La pregunta és per què el limit de velocitat. Hi ha una part de la població que pensa que és una mesura per reduïr la mortalitat a la carretera, i n’hi ha una altra que pensa que té una finalitat racaptatòria. Segurament hi ha més opcions… doncs per aixó estem aquí.
Si la finalitat verdadera és la mortalitat, trobo que hi ha mesures molt més eficients per aconseguir l’objectiu. Per exemple, la majoria dels accidents, sobre el 70%, es produeixen en carreteres secundàries, en llocs que popularment han anomenat “punts negres” (No tinc el % de radars col·locats a autopistes sobre el total però m’agradaria saber-lo). No sugereixo que arreglem de cop i volta tota la xarxa de carreteres, que per altra banda ho necessita, ja que aixó val molts sous, però sí aquestes zones.
Una altra, deixar portar el vehicle a menors de 18 anys. Hi ha països on a partir dels 16 anys i sempre amb un copilot adult, familiar i amb carnet de conduir com a supervisor, es pot practicar i agafar confiança. No ens trobariem al volant d’un cotxe al mig de la carretera sabent circular però o sabent conduir, que en moltes ocasions és el que passa.
Una mesura a llarg plaç i que trobo molt important, és la introducció d’una matèria a l’escola sobre Tràfic Trànsit. Nosaltres (els més o menys adults), ja no tenim solució. O se’ns prohibex i se’ns assusta o no hi ha manera. I menys si ens ho diu l’Administració. Però els crios (les criatures, infants, …) son esponges, i encara que els pares “eduquen” a la antigua usanza, trobo que s’avançaria molt en seguretat vial.
Com aquestes, mil. I no dic que no funcioni el tema carnet per punts o els radars, que per cert aquest estiu no han funcionat, sinó que crec que no és la linia a seguir.
Tot esperant que em poseu a caldo, un petó.
Aupa!!!
La inconsciència de l’Administració sí que mata. Cada cop que algun responsable de torn dóna les culpes als conductors i la velocitat, m’agafen ganes de lligar-lo al capó del cotxe i ensenyar-li in situ la merda carreteres que ens mengem cada dia, les incorporacions mal fetes, les línies divisòries esborrades i els centenars de cotxes que circulen sense ITV o assegurança perquè ningú els controla.
El rabiós talibà ortogràfic a l’atac: és Trànsit i no Tràfic (això és el que es fa amb la drogaïna), crio jo ho posaria en cursiva (perquè no és correcte) i assustar…
El motiu del límit de velocitat? pues existeix pel mateix motiu que la resta de lleis. O et penses que si no existissin els límits de velocitat la circulació sería millor? Vols viure a una societat anárquica? encara poc durs som amb la gent que sel’s salta.
Després d’indagar sobre el tema ja puc donar una resposta. Sabia la resposta a la pregunta “Per què el límit de velocitat?”, però necessitava corroborar-ho. Menys mal que Nostre Senyor m’ha donat l’enllaç per respondre.
El límit de velocitat és el que és degut a les crisis del petroli, ni seguretat ni hòsties. Abans de 1974 a Espanya no hi havia límit de velocitat. Amb la primera crisi del petroli, es va limitar a 130 quilòmetres per hora. El 1976, amb la segona crisi del petroli, es va limitar a 100 quilòmetres per hora, i finalment, el 1981 es va limitar amb el més que obsolet límit de 120 quilòmetres per hora.
El document en sí el podreu trobar aquí, i a microsiervos podreu trobar una curiositat que de ben segur deleitarà alguns, sobretot al Ciutadà Geilets.
I com a opinió personal, crec que el falta a les carreteres és civisme. I un dels llocs on més en falta és als trams d’autopista catalana (són les úniques que freqüento) amb tres carrils, on la gran majoria de gent té la costum d’anar pel mig, fent molta nosa. Tothom es queixa d’aquestes infraestructures. Per què volem més carrils a les autopistes si els de la dreta sempre aniran buits? Només volem més carrils pels dies que les autopistes van a petar. Estic convençut que el dia que hi hagi tres carrils a totes les autopistes, aniran igual de plenes i amb les mateixes retencions que ara.
Per acabar diré que estic completament d’acord amb el de l’anunci quan diu que se sent com un babau anant a 120 per una carretera on no hi ha ningú.