Dubai i les grues

Avui us vull parlar d’un element que forma part de la vida a nivells rurals i de gran ciutat, un element que està canviant l’skyline de tots els nuclis urbans i que no agrada a tothom, i que (desgraciadament) representa la prosperitat i progrés dels territoris: les grues. Segurament, si us hi fixeu, com a mínim en veureu més d’un parell cada dia passeu per on passeu. Alguns fins i tot les han arribat a confondre amb arbres que conformaven boscos, però estaven equivocats. La grua vulgaris com a espècie vegetal encara no existeix.

És tal l’impacte visual d’aquestes eines per aixecar edificis, que fins i tot van sortir al cartell guanyador del concurs de cartells de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Tot i guanyar el concurs i cobrar el corresponent premi econòmic, finalment l’ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles va decidir descartar el cartell per representar la Festa Major. Això vindria a ser una prova evident de la molesta presència de les grues a les nostres vides quotidianes, i també del malestar que generen a nivell social i la vergonya (en alguns casos) a nivell polític.

Catalunya i l’estat espanyol, tot i tenir un cenyit mercat immobiliari que no para de créixer, encara no són líders en quantitat de grues. La palma se l’emporta Dubai, la capital superlativa d’un emirat dels Emirats Àrabs Units. Dubai és una de les capitals econòmiques i turístiques (de luxe) de l’Orient Mitjà, amb un impressionant producte interior brut: 46 mil milions de dòlars americans, i un bosc de gratacels i hotels impressionantment alts. De fet a Dubai ja tenen l’edifici més alt del món, el Burj Dubai, que encara no se sap quina alçada assolirà, però ja ha desbancat el Taipei 101 (amb més de 500 metres). Alguns rumors diuen que fins i tot podria superar el quilòmetre d’alçada…

Doncs bé, amb tot aquest remolí constructiu, i sent una de les ciutats que més canvia en el dia a dia de tot el món, es calcula que el Miami de l’Orient Mitjà conté entre el 15 i el 30 per cent de totes les grues del món, que vindrien a ser entre 15.000 i 30.000. Ho trobo simplement escandalós. Segons Emad Subhi, director de vendes d’Al Bakhit Construction Equipment LLC, les empreses europees de grues tenen una llista d’espera d’entre quatre i sis mesos. Alguns fins i tot diuen que és impossible mirar al cel i no veure cap grua a Dubai.

Així doncs, si sou (com un reial servidor) dels que us lamenteu dels canvis urbanístics que s’estan donant a les poblacions degut al boom immobiliari, només dir-vos que “sempre ens quedarà Dubai…” (per a consolar-nos, és clar!).