Summercase

Hola terrícoles,

avui és un dia esperat! Durant els pròxims dos dies es celebra la segona edició del festival Summercase. Com a bon aficionat la música no diré alternativa de tendències, un reial servidor hi acudirà, amb la nogensmenys menyspreable companyia del Ciutadà Geilets.

Per començar, cal destacar la caiguda del cartell de Mika, una de les sensacions de l’any. Aquest britànic d’origen libanès ha al·legat problemes de salut per no poder acudir al festival. El que potser no tothom sap, és que aquests problemes de salut no podrien ser altres que pànic als festivals d’estiu. Segons paraules del propi artista, el fet que no sigui un cantant indie el fa témer que l’audiència amant del rock el rebutgi i es torni violenta (WTF?).

Seria una pena que la raó de l’absència del cantant de Grace Kelly fos aquesta, tot havent signat un contracte amb el festival. Si li té por a aquests esdeveniments, per què els hi diu que sí?! Aparcant ja aquest tema per no aïrar-nos, continuarem parlant del festival en sí.

Des d’aquí m’agradaria expressar el meu disgust a l’organització del festival. Aquest és el segon any que hi assistiré, i la segona vegada que em lamentaré de no poder-me partir en dos per veure dos concerts a la vegada. Per exemple, hauria sigut impossible veure les actuacions de Mika i Arcade Fire, ja que toquen amb vint minuts de diferència. Probablement l’escassa durada del festival fa que les actuacions estiguin molt atapeïdes, però trobo que s’ha de tenir molt poca vista per fer que aquests dos grups toquin simultàniament. Potser pretenen que la gent s’hi acostumi i pensen fer cada any el mateix, i potser fent això poc a poc aniran perdent renom en la competida escena dels festivals d’estiu, tot i tenir unes excel·lents comunicacions.

Personalment el concert més atractiu del festival serà el dels canadencs Arcade Fire, que no em pensava perdre per res del món (ni que m’hagués hagut de perdre Mika). El seu modest àlbum de debut Funeral (2005) va ser un èxit rotund, com també ho ha sigut Neon Bible (2007), espero gaudir d’un gran directe per part d’aquesta gent. Llàstima que estarà ple com un ou per culpa de l’absència de Mika. La setmana que vé ja us explicaré que m’han semblat.

Per altra banda, el concert que més expectació em crea és el de Bloc Party. Després del seu excel·lent primer elapé Silent Alarm (2005), aquest any ens han intentat enredar amb el patètic A Weekend In The City, i no ho han aconseguit. Aquests nois podrien sofrir una sonada patacada si no arreglen les coses en el pròxim àlbum. Haurem de veure si al concert fan veure que no han editat l’últim disc, o pel contrari el defensen en directe. De totes formes, no me’ls penso perdre perquè vull sentir aquelles grans cançons del primer treball com per exemple Banquet, So Here We Are o The Pioneers.

Altres artistes que intentaré veure seran PJ Harvey (esperant que toqui els seus clàssics), els Editors, la sessió dels Belle And Sebastian (si Bloc Party no em fan el pes o finalment aconsegueixo desdoblar-me), !!! (llegeixi’s Chek check check) i els mítics Chemical Brothers. Tot i que l’actuació de l’Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD) no em crida especialment l’atenció, m’agradaria veure el seu mític Enola Gay en directe. Entre aquests concerts intentaré descobrir alguna perla fins ara desconeguda per mi.

Així doncs, me’n vaig a la ciutat comtal a gaudir de dos dies de música en directe!!