Torna Weezer!

Amants del rock “alternatiu” dels 90, enhorabona!! Torna Weezer!!! El que probablement va ser un referent per a la gran majoria de grups nord-americans, i de ben segur una icona dels seguidors de l’anomenada escena “alternativa” i pop punk la dècada passada, ha decidit tornar als estudis de gravació. La notícia no és pas un rumor, els mateixos Weezer ho confirmen a la seva pàgina web: “Weezer is just polishing up a batch of songs for a recording session that is going to start at the beginning of July. This will be the final recording session for our 6th album which we aim to put out in the first half of 2008. We hope you are all having good times”. Així doncs, comença el compte enrera per a mitjans de 2008 i per poder gaudir d’una nova entrega d’aquests ja no tant jovenets californians.

Com molts altres grups, després de separar-se havien jurat i perjurat que no tornarien a enregistrar un àlbum. I també com molts altres grups, han acabat desdint-se de les seves promeses. I els fans estem saltant d’alegria. Els Weezer van ser, després dels Beatles, els que van fer que a la meva adolescència m’interessés per la música terrícola, molt més interessant que el panorama musical del meu planeta natal. Casualment, els vaig descobrir gràcies al senyor Gates, Bill Gates. El CD-ROM del Windows 95 incorporava els (en aquells temps) innovadors videos digitals, i un d’ells era el mític videoclip Buddy Holly, que formava part de l’anomenat Blue album. Després d’aquest gran àlbum -que seria reeditat el 2004 en forma d’entrega Deluxe- va venir l’encara més mític Pinkerton, un referent del rock americà dels 90, que va convertir els nois de Los Angeles en grup de culte. Aquests van ser dos completíssims llargues durades, treballs d’aquells que es poden escoltar de principi a fi sense passar cançons ni avorrir-se, i amb un dels millors temes (a nivell personal) de tota la història del rock, Only in dreams.

Aquells nois amb cares de bons jans s’ho van posar molt difícil per seguir l’excel·lent línia musical que havien creat, i després de Pinkerton van desaparèixer del mapa. Van tornar l’any 2000 amb el Green album, però ja no era el mateix. La meva decepció va ser, de ben segur, culpa de comparar aquest treball amb els dos anteriors. El 2002 i el 2003 van editar el que fins ara són els seus dos últims àlbums, Maladroit i Make believe, que no estan gens malament si els comparem (odioses comparacions) amb el Green album.

Ara només queda esperar al Sixth Album, i no crear grans expectatives per tornar a caure en la mateixa decepció. Per alleugerir l’espera us deixo amb dos mítics clips: Buddy Holly i El Scorcho, dues petites perles dels seus millors àlbums. I el segon, per cert, amb referència culé inclosa.

Amics terrícoles, no tot són bones notícies per això. Sento acabar aquest alegre post com ho faré, però sento la necessitat de comunicar-ho a tothom, per a que us pogueu preparar psicològicament: tornen les Spice Girls. Només tinc paraules d’inquietud, em pregunto: aquelles tineigers (teenagers) que les van escoltar fa sis anys, seguirant sent fans incondicionals? Hauran madurat?