La democràcia és el millor sistema?
Aquesta setmana es celebren els 30 anys de democràcia a Espanya. Encara que som una democràcia jove, és un bon moment per preguntar-se si és el millor sistema.
S’acostuma a dir que la democràcia-capitalista és l’únic sistema que ha funcionat realment al llarg de la història, doncs proposo que ens fixem en un parell que també han funcionat.
El nazisme per exemple. Hitler va agafar el poder d’un país arruïnat i desmoralitzat i va aconseguir coses impensables en aquell moment. Va reduir l’atur, va construir la xarxa bàsica d’autopistes a alemanya que encara es manté i, sobretot, van crear en pocs anys la maquinaria bèl·lica més impressionant de la historia.
Tot això ho van aconseguir per la seva ideologia més que qüestionable? No, tot allò va “funcionar” perquè la gent s’ho va creure. La gran majoria d’alemanys van col·laborar fanàticament per a que allò tirés endavant.
Un altre exemple. El curiós sistema Comunista-capitalista de la Xina actual. En 25 anys l’economia ha crescut a una mitja del 8% anual i centenars de milions de xinesos han sortit de la pobresa. Això si, a canvi de no tenir llibertats i només una setmana de vacances l’any. Però ara mateix tothom, i no només els xinesos, s’està esforçant perquè tot segueixi funcionant a aquest ritme.
Aquests sistemes totalitaris deixen de funcionar quan son qüestionats pels propis ciutadans, com va passar amb l’URSS. En canvi el més genial de la democràcia es que tot segueix funcionant encara que la gent no cregui en ella. Malgrat baixes quotes de participació a les eleccions i que la gent qüestioni cada dos per tres la classe política dirigent, el sistema no trontolla.
Podríem comparar la democràcia amb Internet. Es considera un sistema pràcticament indestructible perquè esta basat amb milions d’ordinadors interconectats i sense cap sistema central.
Com a terrícola digne, prefereixo que tot vagi com va, a no que es disminueixi l’atur i es “convenci” la gent a seguir determinats ideals. Crec que el món pot ser molt més feliç amb una democràcia-capitalista que no sota una dictadura totalitària amb idees profundament racistes.
Crec que la felicitat no depèn només dels diners…
Primer de tot, digueu-me idealista però no crec que un sistema polític pugui ser bo o dolent en relació al nivell de riquesa que genera, crec que s’han de tenir altres premises en compte per mesurar la qualitat de vida d’un país.
Després, suposo que el fet que baixés l’atur, té a veure amb el fet que van exterminar la meitat de la població, i l’altra meitat la tenien a l’exercit conquerint mig món.
I per acabar, vaia por de videu Vangu.
En l’àmbit dels països industrialitzats;
El comunisme és utòpic.
Les dictadures una barbaritat.
Els països progressen amb el capitalisme i la democràcia.
Amb els països del 3º mon (no sé perquè se’ls anomena en vies de desenvolupament si no evolucionen positivament), és molt més complicat. Intervencionisme estatal? Fins a quin punt?
En qualsevol cas, la democràcia crec que es el millor sistema REALITZABLE pel benestar de les persones.