“If I can shoot rabbits I can shoot fascists”

Terrícoles tots,

avui us vull parlar del que probablement sigui el meu grup favorit, els Manic Street Preachers, i més en concret, de la cançó que ocupa el tercer lloc en el meu rànquing personal de les millors cançons, If you tolerate this your children will be next (que es podria traduir per “Si tolereu això, els vostres fills ho patiran després”). Per a no deixar-vos amb la intriga, també us diré que el primer lloc del rànquing l’ocupa Imagine de John Lennon, i el segon, Only in dreams de Weezer (una autèntica obra d’art).

Els Manics són originaris de Blackwood (Gal·les), i practiquen una música que va des del glam punk (en els seus inicis) fins al pop rock (actualment). Tot i la seva evolució musical, el contingut de la seva obra sempre ha tingut el mateix fons: lletres intel·ligents, reivindicació política, i crítica social. En moltes de les seves cançons es fa palesa la seva ideologia marxista i d’esquerres, com en el tema Baby Elian, dedicada a Elian González, el nen que va ser segrestat a la Terra Promesa, la badia dels porcs, Amèrica, el terreny de joc del diable (en paraules dels propis Manics). Com a dada curiosa, es pot dir que els Manics van ser el primer grup d’un país capitalista en tocar a Cuba (concretament a l’auditori Karl Marx), i van ser rebuts pel mateix Fidel Castro.

La part tèrbola del grup resideix en el que va ser guitarrista de la banda, Richey James, desaparegut en extranyes circumstàncies el 1995, i donat per mort uns anys després (com la llei britànica estableix). Els Manics però, encara compten amb ell, un 25% dels beneficis de la banda són desats en un compte bancari pel dia que torni…

En els inicis de la banda James era un dels cervells creatius de les lletres, potser les més punks i amb una crítica social més destacada. El Richey James era (o potser és) una persona profundament depressiva, amb tendència a l’auto lesió (com apagar-se cigarrets a la pell o practicar-se talls a la pell) per a poder sentir-se viu. Un dels temes on va participar (una versió de la banda sonora de M*A*S*H) va ser Suicide is painless (el suïcidi és indolor) on deien, That game of life is hard to play, I’m gonna loose it anyway (El joc de la vida és difícil de jugar, i el perdré igualment). A partir d’aquí, la meva opinió personal és que aquest bon home ja fa temps que no pertany al món dels vius…

Tornat al tema que ens ocupa, entrarem de ple a parlar del tema If you tolerate this your children will be next (que per cert ostenta el rècord Guinness de nom de single sense parèntesis més llarg de la història). Aquest tema està basat en la Guerra Civil espanyola, i més en concret en un pòster republicà que es va repartir al Regne Unit per a intentar que la gent s’allistés a les Brigades Internacionals. En aquest pòster (que podeu veure aquí mateix), es mostrava el cadàver d’un nen assassinat pel bàndol nacional de les tropes de Franco. La melodia de la cançó és esplèndida, però les lletres són encara millors. La cançó no és un himne a la pau, ni molt menys, és una crida a la lluita contra el feixisme que no escatima en frases combatives. De ben segur haureu sentit la cançó abans, però potser no haureu vist el clip (que està a l’alçada de la cançó), que us adjunto a continuació. Si el grup us és atractiu, que sapigueu que recentment han publicat l’àlbum Send away the tigers, que haviem comentat prèviament.