“Live together, die alone”
Aquesta setmana ha finalitzat la tercera temporada de Lost als Estats Units. A l’igual que jo, segurament tots els fans acèrrims d’aquesta sèrie ja hauran obtingut l’última dosi de la temporada -els dos últims capítols, perquè aquesta setmana hem tingut ració doble- i els corresponents subtítols. Després d’haver-los vist, personalment crec que la tercera temporada no podia acabar millor, i que obre una gran incògnita (potser la més gran vista fins ara a la sèrie) de cara a la quarta temporada, que començarà el gener de 2008. D’aquesta manera, la temporada s’emetrà seguida, no com les dues últimes, que paràven cap al desembre i tornaven a començar cap al febrer.
Per als que no conegueu la sèrie, us faré un petit resum: Lost narra els drames i les aventures d’un grup de supervivents d’un accident aeri que té lloc en un vol entre Sidney i Los Angeles (el vol 815 d’Oceanic Airlines). Per sort o per desgràcia, l’avió s’accidenta en una illa remota, i ben aviat els supervivents s’adonen que aquesta no és una illa normal, i de que segurament no seran rescatats. Durant tota la sèrie, es van donant a conèixer els personatges i el seu passat a través de flashbacks de la seva vida (en la justa mesura, per augmentar la intriga), així com també es desvetllen alguns misteris de l’illa. El suspens que produeix la sèrie en moltes de les seves parts, i el secretisme amb el que es tracten tots els aspectes de l’illa, han fet que Lost m’enganxi completament.
No només m’encanta la trama i les interpretacions dels actors; Lost emana qualitat per tots els costats: la fotografia és boníssima (alguns l’han comparat amb la dels videoclips en alguns moments de la sèrie), així com els girs que hi ha capítol rere capítol, el ritme, la banda sonora, etc.
Personalment aquesta tercera temporada m’estava començant a avorrir una mica, però els fets que s’han desencadenat ens els últims capítols m’han fet recuperar la fe en els guionistes de la sèrie. A més a més, no fa gaire van anunciar que Lost tindrà un final tancat, i que aquest arribarà el 2010 amb la sisena temporada. Amb aquestes tres temporades que portem, i les tres que falten, els guionistes pretenen dotar la sèrie de principi, nus i desenllaç. Esperem que els guionistes ens brindin algun contingut extra abans de l’any que ve, com per exemple The Lost Experience, per a poder fer menys anguniosa l’espera de les noves les aventures del Jack, la Kate, el John, el Sawyer, el Sayid i companyia… De moment els protagonistes han aconseguit el que volien, però sembla que els sàpiga greu haver-ho fet, i això encara fa més interessant la sèrie.
Us deixo alguns enllaços interessants per aprofundir en la sèrie (atenció als que no la seguiu, aquests enllaços estan plens d’spoilers, informacions sobre una pel·lícula o sèrie que poden danyar l’experiència de qui no l’ha vista):
- La LostPedia, un wiki amb continguts de Lost.
- Les Lost-Theories, un lloc web ple de rumorologia i teories sobre el que passa a l’illa i les vides anteriors dels personatges.
- Les Lost connections, un diagrama actualitzat fins a la segona temporada que explica les connexions que hi ha entre els diferents personatges (tant en el seu passat com en el present).
Namaste!
“Hola, está Pablo?”
Aprofitant el dia d’Internet el passat 17 de maig, Protégeles, una ONG que treballa en contra de la pornografia infantil i la incitació a l’odi racial a la xarxa, ha llençat una campanya per advertir a la ciutadania dels perills d’Internet. Aquesta organització juga amb la por i el possible desconeixement del món de la […]
100 anys del naixement d’Hergé
Ahir va fer cent anys que va néixer Georges Remi, més conegut com a Hergé. Suposo que la majoria de vosaltres el coneixereu, aquesta deducció la faig partint que un extraterrestre com jo el coneix. Recordo les tornades de vacances terrícoles dels meus pares quan jo era príncep, sempre em portàven algun còmic seu en […]
AdSense reconeix el català
Benvolguts terrícoles,
si fa poc parlàvem de l’adquisició d’una agència de màrqueting per part de Microsoft, com també dels serveis que ofereix Google en aquest àmbit, avui ens centrarem en l’eina AdSense. Gràcies a aquesta eina de publicitat basada en text, els webmasters poden afegir anuncis en el seu lloc web. Però no anuncis aleatoris, […]
El vot: la veu del ciutadà.
Com ja sabeu tots, aquest diumenge 27 de maig, tenim les eleccions municipals. A Tarragona, es disputen l’alcaldia Joan Aregio (CiU) i Josep Félix Ballesteros (PSC). Després de 17 anys (no ve d’un) de “Nadalisme” sembla que el PSC apretarà una mica més. O més que apretar ells, qui es desunflarà serà CiU.
Però la […]
Nou fitxatge!
Hola terrícoles!
Grans notícies! El col·laborador Ciutadà Geilets passa a ser a partir d’ara un nou membre de la comunitat editora de Planeta Nicotxan. Esperem que en Vangu no s’enfadi per passar de vice-president a co-vice-president, i també que aquesta nova rivalitat els faci fer encara millors posts!
Si voleu conèixer el Ciutadà Geilets (que […]
Smashing Pumpkins - Zeitgeist
Avui parlarem d’un grup dels estats units que és un referent del rock alternatiu de la dècada dels 90, els Smashing Pumpkins. El grup va ser creat a finals dels 80 a Chicago pel cantant i guitarrista Billy Corgan i el guitarrista James Iha, al qual es va sumar poc després el bateria Jimmy Chamberlin […]
Un Cutty Sark amb Cocacola
Doncs sí el Cutty Sark és un vaixell real que va donar nom a la famosa marca de whisky i avui s’ha cremat!!! Els bombers es veu que han estat dues hores per controlar l’incendi!!! Encara no se sap si ha estat provocat o no. El vaixell estava sent restaurat, per tant deu haver estat […]
Microsoft compra aQuantive
Hola terrícoles,
últimament sembla que Microsoft tingui enveja dels seus competidors, i això faci que vulgui ser igual que ells. Aquesta vegada no es queixa de les empreses de programari lliure, sino que ha comprat aQuantive -una empresa de màrqueting digital- per la no menyspreable xifra de 6.000 milions de dolars per assemblar-se una mica […]
Una visió diferent sobre el Canvi Climàtic
Últimament estem acostumats a sentir parlar del canvi climàtic com un dogma de fe. No es pot discutir que existeix i cada cop què algun mitja de comunicació a Europa en parla és per explicar-nos les seves conseqüències apocalíptiques. De la mateixa manera del protocol de Kioto només se’n parla com de la única política […]