100 anys del naixement d’Hergé
Ahir va fer cent anys que va néixer Georges Remi, més conegut com a Hergé. Suposo que la majoria de vosaltres el coneixereu, aquesta deducció la faig partint que un extraterrestre com jo el coneix. Recordo les tornades de vacances terrícoles dels meus pares quan jo era príncep, sempre em portàven algun còmic seu en qualsevol de les moltes llengües en els que s’ha editat, entre els quals destacaria els 5 oficials de l’Estat espanyol: castellà, català, euskera, gallec i bable. Alguns altres idiomes als que també s’ha traduït l’obra són l’esperanto, el tibetà, l’àrab, el romànic, el faroès, etc. En total, es calcula que s’han venut unes dues-centes milions de còpies de les seves vint-i-tres aventures en paper.
Per si algú encara no sap de quina obra estem parlant, ho aclarirem: estem parlant de Tintín. El Tintín era un valent periodista que es passava la vida tenint aventures per tot el món amb el seu inseparabe amic Milú, un petit i bonic gos de color blanc. Alguns amics de Tintín que també apareixien al llarg de l’obra eren el capità Haddock (un mariner alcohòlic conegut pels seus originals renecs), l’innocent i sord professor Tornassol i els detectius Dupond i Dupont, encara diria més, quasi detectius Dupond i Dupont (perquè rarament feien les coses bé).
Aquesta obra del belga Hergé tenia un marcat contingut polític, un fet difícil de percebre per una criatura, si menys no influenciador en l’educació d’aquestes. Es va titllar Hergé de racista, anticomunista i fins i tot de misogin, degut a la minsa aparició de personatges femenins en l’obra. Algunes altres opinions es basaven en la suposada homosexualitat de Tintín (o Hergé) per justificar aquesta mancança en el còmic.
Aquests dies a Bèlgica estan de celebració pel centenari del naixement d’Hergé. S’han editat segells commemorant-lo i s’ha inaugurat un museu dedicat a ell. I no només a Bèlgica estan celebrant-ho, també es celebra a la resta del món, podeu passar per aquí (lloc web en francès) per visitar el programa d’actes.
Si sou tintinaires de mena, i voleu conèixer gent de la vostra terra amb aquesta afició o aprofundir en el món de Tintín, no dubteu en visitar tintincat.com, una associació que va tenir estand propi a l’últim saló del còmic de Barcelona.
Vaya tufo feixista i necon les histories del Tintin aquest. Sembla que les hagues escrit el mateix Ned Flanders.
Totalment d’acord amb el Pinyiiiiiiiiii. Aquests personatges tan propis del nord, no entenc com han sobreviscut en una cultura com la nostra. El Tintín i les seves històries són naïf i avorrides. Em recorden a les històries del Teo (en Teo va a l’escola, en Teo va a la muntanya) però per a adults amb síndrome de Peter Pan.
Però en fi, com es sol dir, hi ha gent per tot.
L’obra de Tintin va ser evolutiva com també ho és la mateixa vida democràtica. M’explico!! si bé a Tintin al Congo (1er volum) es tractava els negres d’aquella terra amb un caire totalment racista, tb és cert que en aquella època l’actitud presa per l’autor era la cosa més normal . En canvi a l’últim nº Tintin i els Picaros ens porta a conviure amb una autèntica guerrilla al bell mig de la selva tropical. L’autor amb el pas del temps millora i aprén del còmic… estic d’acord que es pugui tractar Hergè de misogen… l’aparició de dones es gairebé nula (castafiore, Irma, i para de comptar) però si que puc afirmar que Tintin ha marcat a moltíssim gent independentment de la seva zona i que es un referenta escala mundial……Llamp i trons!!!
Salutacions Hamid el Kasri
sembla que amb la teva oratòria has convençut el personal, no? “almenus” ningú s’ha atrevit a contestar-te.