The Sounds - Dying to say this to you
Salutacions terrícoles,
estrenaré la categoria musical del blog amb una perla musical que m’ha encandilat últimament. Curiosament, aquest àlbum l’he hagut de comprar dues vegades, perquè la primera còpia que vaig comprar la tinc a la nau espacial (que per cert ja he tret del dipòsit previ abonament de la multa), i la nau la tinc al taller.
Centrant-nos en el tema que ens ocupa, us presentaré un grup que fins fa poc era completament desconegut per a mi (al Planeta Nicotxan no ens arriba la vostra música). Es tracta dels The Sounds, una formació sueca que va treure el seu primer disc Living in America el 2002, i que l’any passat va editar el seu últim treball que us estic recomanant, Dying to say this to you.
Els The Sounds fan un pop electrònic molt atractiu, i s’ajuden dels sintetitzadors per dotar de segell propi les seves cançons. El disc també té lloc per alguna cançó més melòdica i tranquileta, però com que sembla que no poden estar sense donar canya al cos, inclouen una remescla en forma de bonus track una mica més animada al final de l’àlbum.
Des d’aquí m’agradaria animar a les discogràfiques a atrevir-se més a introduir grups del nord d’Europa als cercles musicals nacionals, si més no aquells que canten en anglès. No són pocs els grups nòrdics que fan bona música i no tenen acceptació en els mercats del sud simplement perquè no hi són presents (i potser també perquè no surten als 40 Principals).
Us deixo amb el videoclip d’un dels seus senzills inclosos a Dying to say this to you, Tony the beat.
Interessantíssima recomanació, li he encomanat a la mula que me’l porti.
D’aquí poc m’acompanyarà mentre teclejo ifs i elses, select i deletes.
Molt estimat senyor Nicotxan,
la decepció invaeix el meu cos humà. Penso que en sap molt vosté de música terrícola tenint en compte que fa escasos dies que ha aterrat al nostre estimat planeta. Això em fa sospitar, i el senya-lo amb el dit de la desconfiança i li pregunto: no serà vosté un humà normal i corrent amb ganes de fer-se passar pel que no és? tiro sobré vostè el vel de la desconfiança, i el repto a demostrar la seva procedència Nicotxaniana.
De part de la seva admiradora més descreguda.
Incrèdula Amy,
la desconfiança que l’invaeix m’omple d’irritació. La meva condició de Nicotxanià és un axioma, haurà de fer un acte de fe. Potser algun dia, si la irritació desapareix, accediré a ensenyar-li algun document gràfic per a que surti de dubtes.
De totes formes, pot veure la bandera del meu país a la icona que surt al costat de l’adreça del blog. Com podrà observar, a la bandera no hi surt res més que el meu cos, potser una mica petit.
Salutacions cordials.
Estimat Nicotxan,
La seva antipatia em desborda. Tot i així, la meva fascinació cap a éssers que com voste (diuen que) són d’altres planetes, supera qualsevol sentiment negatiu. A més, en el fons del meu cor desitjo creure’l, i pensar que potser hi ha ànimes incompreses i solitàries com la meva, vagant per altres indrets de l’univers. Amb l’esperança de no estar sola, i de trobar algun dia una ànima bessona a la meva.
Fins aviat